Camina pel desert proclamant la veritat que ningú no escolta:
Un arbre sec que cau al bell mig del bosc es sentit pels altres
arbres. Excepte pels arbres sords.
La lluna apareix per fi. Com el far d'una illa desconeguda
d'un arxipèlag de caricies atrevides.Sense la lluna
els amants restarien perduts en mig del trànsit.
El mati que li baixà la regla,Caputxeta s'endinsà
al bosc interior de bèsties semidespertes farcit,
mentres el llenyataire tallava branques i soques
amb la motoserra de pensaments misògins furiós.
Fidel i lleial, l'Ombra dormia sense la seua figura.
Alçant-se girà el gest. Tenia una contractura de coll.
Les ombres dels dèus semblen, fins i tot, humanes.
Era sempre ocupat i la mort s'oblidà d'ell.
Encara passeja pels corredors sobrevisquent a tot canvi:
immortal, hieràtic, maquinal. Al ser incinerat, encara viu,
no va emetre altra veu que unes timides flatulències.
El paisatge al que s'enfrontaren el viatgers era poc hospitalari.
S'avorrien com dos carrancs en el desert.
En aquell instant els passatgers se convertiren en turistes.