El Gènesi contat a l'imrevés (VI)

(continúa del passat 5 de juliol)
Eva estava delerosa. Havia tornat al Paradís amb un únic objectiu: enderrocar al Ésser Suprem, que ella mateixa havia pastat amb les seues mans i fer-lo...més humà. Per assolir aquest objectiu únicament comptava amb la seua intel.ligència natural i l'ajuda, poc destra i beninentencionada però d'Adam...Va pensar que tenien poc a fer, ja que ells mateixa li havien donat trets que el feien omnipotent, omniscient,omnipresent, i altres característiques que li donaven un aire ferotge i indestructible. Al cap i a la fi tenia uns poders sobrenaturals, va considerar Eva, que fins i tot podia estar en tot moment llegint la seua ment, fent impossible qualsevol sorpresa. De sobte Eva va caure en una idea, senzilla i fàcil de dur a la pràctica...Va el.laborar una estratègia d'astúcia, subtil i eficaç, que amb l'ajuda d'Adam podia intentar capgirar la situació i poder viure amb tranquilitat i amb la seua presència d'autoritat irada suavit-zar-la "humanitzant" Dèu. Però com fer-la real? Com materialitzar-la essent, sense cap dubte, una empresa arriscada? Va pensar que seria possible sols amb una
condició:aprofitar la debilitat de Dèu, per enderrocar-lo i poder fer les mutacions esperades des de fa  temps, tant d temps, que pot ser maduraren en la Vall, i es perllongaren aquestos canvis sense adonar-se'n, que pot ser tindrien l'esperança d'un futur per allò que anomenarem "raça humana".
(continúa)

Elaine Pagels: com es viu el cristianisme emergent a la societat pagana de l'antiga roma.(I)

Segons la teòloga Elaine Pagels, els antics cristians, i els líders de la "secta" cristiana, es mouen amb diferents faccions en el context de l'antic imperi romà. Un sector, d'inspiració Paulina, amb Pau de Tars, i també els sectors inspirats en l'evangeli de Lucas, defensora de l'ascetisme i del domini sobre les dones, responsables del "pecat original", i una versió més moderada, que acabarà imposant-se, en principi, més tolerant i que acceptava assumptes pràctics, com el divorci, o la mateixa esclavitud en alguns casos.

 Tanmateix l'oposició a l'imperi va extenent-se, en especial al negar-se els cristians a retre culte a l'emperador, la qual cosa era inadmisible no puguent-se considerar bons ciutadans. La clau en aquesta fase apassionant de l'emergència del cristianisme, que durà  a la seua "oficialització", és la defensa de la llibertat. En aquest sentit aquestos primer cristians, s'aliaren amb filòsofs dissidents, en la defensa de la llibertat, inclosa la llibertat d'expressió al defendre que l'ordre no pot fundar-se en les pretensions divines de l'autoritat i de l'Estat, sinó en les qualitats de cada ésser humà, incloses homes i dones. És de gran interés l'evolució d'aquest pensament, que quedarà anorreat, si incloguem la presència dels anomenats "gnòstics", considerats en principi heterodoxes, si també tenim present que els líders del moviment articularem estratègies d'organització comunitària. (Continúa)

Elaine Pagels: EL mite del Gènesi com a defensa de la llibertat.

L'entrada del passat 28 de juny, a què es refereix com a meta literatura, ho és amb l'encuny biogràfic, d'una conversa d'un xiquet que ja havia fet la primera comunió, i donava llum a les seues primeres crisi religioses Dedicarem atenció a la revisió del mite fundacional de la nostra cultura occidental amb la interpretació de la teòloga Elaine Pagels, que en la seua obra Adán, Eva y la serpiente, considera el mite del Gènesi, donant-li la volta: contra la interpretació patriarcal de la dona culpable de l'expulsió del paradís, i per tant responsable de l'expulsió del paradís, del dolor i de la culpa, segons Pagels gràcies a la dona, amb la desobediència de la llei divina, som éssers lliures, essent ella capaç de llenguatge i racionalitat, i és, a més, la que idea el lliure albir. Aquesta idea tindria arrels en els primers cristians, sobretot als gnòstics, amb la idea orientadora del mite de Eva com a llibertat.

El Gènesi contat a l'imrevés (V)

Eva, que en eixir del Paradís va sentir-se més còmoda i lleugera, va arrodonir el pas i va seure sota l'ombra d'un esbarzer solitari. El paisatge era molt similar al del Paradís, amb valls feréstegues i rius amples amb corrents fresques per apaivagar la sed de dues persones, encara eren sols dues persones, i de molts més, així com tota la resta d'éssers vius que hi vivien.
Eva va adreçar-se a Adam amb veu dolça però clara: "hem de tornar al Paradís i bescamviar aquell ésser terrible que hem creat per un altre ésser més humà". "Com?" va respondre Adam, "Ara ja està fet...jo no pense tornar. A més va ser idea teua..." va dir amb reprotxe maldestre. I és que un reprotxe no necessita ser contestat ni reconegut per la persona objecte de critica. A més si és injusta, com era el cas. Eva va quedar-se adormida molt prompte, estava cansada de tant de pegar-li voltes al cap...I va somiar un món...plé d'harmonia i justícia...com la terra promesa que s'havien acordat fundar ella i Adam en sortir del Paradís...
(continua)

EL Gènesi contat a l'imrevés (IV)

Eva va eixir del Paradís, de la mà d'Adam, un poc desfeta pels esdeveniments. Tot havia estat massa ràpid. La creació de l'Ésser Suprem pot ser va ser una idea poc convenient però ja estava fet. Ara caldria refer les ferides i no deixar que el caràcter aspre d'aquest ésser tot poderós ho emmerdara tot amb la seua omnipotència. Per què havia nascut així? Per què no podia haver estat bonhomiós i agradable? El seu secret havia de romandre estalvi en el paperet que havia inserit a la seua boca, o bé, al contrari, havia de desvelar-se? Mentre pensava interiorment va assolir una idea...pot ser genial...o massa torta... I si l'Ésser Suprem necessitava de la seua pròpia Evolució, d'un creixement per tal de madurar i esdevenir un poc més...humà?
(Continua)