Vint-i-dos arguments vitals del Minotaure Vegetarià

Decàleg+1

2 del Minotaure Vegetarià

1. No et penediràs de la teua inacció.
2. Encetaràs el foc convertint la llum del sol.
3.Enviaràs tots els missatges amagats que facen falta.
4.Convertirà tots els records en armes pacífiques.
5.Trencats totes les dependències decadents.
6.Buscaràs viure, ara sí,prop d'un finestral, per la llum de la lluna.
7.semblarà el més savi dels bojos.
8.Escriuras les cartes de comiat que necessites.
9.Reprendas la falsa premissa que ella ho sap tot de tu.
10.El Jo del passat es convertirà en una eina inajornable.
11. Seràs satisfet pel recorregut d'estels fugaços en
      En la teua Ànima nova.
12. Aprendràs a cuinar plats poc exòtics.
13. Buscaràs, i trobaràs, una casa portàtil on portar tota la teua biblioteca, de llibres de paper, antics i nous.
14. Deixaràs la peresa d'escriure amagada en un cul-de-sac.
15.Nadaràs a contracorrent del riu amb el teu millor estil i convenciment.
16. Lliurarà les batalles pendents amb l'elegància d'un heroi poc tràgic.
17. Contemplaràs les dones, amb respecte,     de forma poc contemplativa.
18. Uniràs el teu cos amb la teua Ànima amb la força antiga de l'arbre.
19. Dormiràs mil i una nits amb el tast d'argent de la lluna als llavis..
20. Els teus ulls lluïran amb la precisió d'un accelerador de partícules sagrades.. I
22.Adoraràs el teu número favorit com aquell capaç d'escriure el teu desti.



     

L'Origen del Minotaure Vegetarià, un conte escrit per Pau Larren

L'Origen del Minotaure Vegetarià, es troba en aquest conte de Pau Larren. La idea d'un Minotaure, monstre devorador de carn humana que ha evolucionat cap al vegetarianisme, vegetarianisme flexible com es veu a la història, és una idea única. Sols, per pura casualitat i uns mesos després, d'inaugurar-se el blog es va publicar un llibre d'antropologia en llengua francesa, i d'autor bretó, amb el títol, Je, el Minotaure Vegetarien, qüestió ja comentada en l'entrada corresponent de facebook. Desconec la tesi i el contingut del llibre ja que no l'he llegit. Tanmateix, hi ha a l'ambient la idea d'extensió política del vegetarianisme, no sols com filosofia de vida sinó com idea de política ambiental ja que,és sabut que l'explotació ramadera extensiva és més irracional i contaminant que la agrícola. Està tan bò el pernil, però...

                       

                                              El Minotaure medita la seua retirada

El Minotaure fuma nerviós a l'entrada del seu laberint. Ha dormit una llarga migdiada mentres rebia les carícies de Perséfone. La filla de Zeus ja ha marxat, junt al ramat sagrat. Van a lliurar-lo en sacrifici per honorar als déus. Darrere aquest ritual ha de romandre una contradicció amorosa pel gest esperat pels éssers divins. Mentres el laberint és obert. Allà dins, el Minotaure obre un gran badall, mostrant els queixals d'un monstre tímid. Va oblidar, darrere les nits fosques, l'ultima volta que havia tastat la carn d'intrusos. Ara sols menja roselles que ha collit amb les carícies del vent de Mestral. El Minotaure és feliç. Encara que el rei Minos el reprotxa haver trencat el pacte: es menjaria les victimes designades entre el joves verges en honor seu a canvi es construiria un laberint gegantesc on el monstre romandria tancat i barrat. Però això ja s'ha acabat. A partir d'ara es dedicarà a eixir del laberint quan li vinga de gust. I quan estiga dins dels trencaclosques dissenyat i edificat per l'arquitecte Dèdal, es dedicarà a escriure sobre la seua vida, vida híbrida entre animal i humà, vida escrita en llargs papirs amb lletra menuda i llitada cap a la dreta. Escriure històries autobiogràfiques com aquesta:

   L'última volta que la vaig veure, una coloma feia el seu niu front al seu palau. Ella allargava els seus cabells com una extensió de l'horitzó d'estels. El paisatge anunciava la primavera pròxima. Ell veia el rostre de la seua estimada en les fulles naixent dels arbres. I els seus ulls, blaus com la mar...dolça mar. La seua última trobada trencava les parets entre els seus gemecs de plaer. Un profeta, que es refugiava entre les roques a l'horta de voramar li va advertir seriosament: "No t'acostes a ella. La passió per posseïr el seu cos et destruirà...I mai tornaràs a ser el d'abans. Els ciutadans t'admiren, i t'han donat el poder, sols si menges carn humana". "Els monstres no dubten" va respondre el Minotaure al profeta. I, de sobte, va alçar-lo i va devorar el seu cap en un gest imperdonable.
Mentres digeria la pesada càrrega del cap del profeta va arribar a pensar que m i tornaria a ésser el Minotaure. Però el monstre tímid, s'equivocava. Ara el laberint s'havia transformat en una llar confortable. El Minotaure rep a les visites amb la prudència i el tempteig deguts, per escoltar les seues històries. De tant en tant em menge algú, amb cert regust de caure en la temptació de la carn. Acompanyada d'un bon ví. M'agrada més el sabor de les roselles i, com ella, el monstre odia les nits de Lluna Plena que borden els gossos. De tant en tant, en menge algú dels gossos que borden la lluna, si fan massa soroll. La seua carn es més difícil de maridar.
Han transcorregut moltes coses el darrer any. Ella, em visita de tant en tant, alguna nit, amb la seua innocència atrevida. Persèfone, gelosa, em  suggereix que la devore, una d'aquestes nits sense lluna. I ho he rumiat, un poc. Els monstres, però, no dubten. "Me la menjaré a besades la seua pròxima visita" reflexiona el Minotaure Vegetarià, "és,simplement, una bona amistat amb qui intime de tant en tant".