les tres xiques que s'ocuparen de la meu sanació (VII)

Trini era, i és, una dona, molt activa i amb unes històries que havien enfortit el seu caràcter. La vida pega moltes, i més si ets capaç d'encarar-la, com la Trini, d'una forma dura i sense ambigüitats. Jo, romania amb el meu silenci habitual, bocabadat per les històries d'una vida agitada i  valenta d'una dona amb perspectiva i ganes de viure, espentada pels esdeveniments i per la seua voluntat d'esperit lliure. Va nàixer i va viure a l'Àfrica filla d'una dona ben plantada procedent de  l'exili sahrauí.. Va estudiar a França, i es va escapar de casa amb catorce anys, fart de les pallisses de son pare, un valencià de poble, amb una mentalitat racista, que va acabar vivint primer a Timbuctú i després a l'Alt Volta. Empresari agressiu, que es creia benefactor dels seus treballadors però era un explotador caritatiu més. Va fer prompte fortuna. Ja sabem que la caritat cristiana comença per un mateix. L'odi de la Trini per son pare era profund amb poques possibilitats de perdó, almenys en vida. Una biografia de la Trini, que estava a la meua cura, amb la gossa Nya, em va fer companyia i va viure amb mi almenys un parell d'anys, em tractava de forma molt autoritària i decisiva però. Pot ser jo necessitava algú que em fera un tracte així, exigent i dura. Però quan va aparèixer en escena, una altra dona, el conflicte estava servit. Els caps de setmana es feia càrrec de mi Pam. Una dona, procedent de la protecció social, amb un perfil molt diferent, havia segut quasi monja, mentres la Trini, venia del voluntariat, real. Al principi, Pam,  era afable i carinyosa, però mantenint certes distàncies. Continuarà...

                               

les tres xiques que s'ocuparen de la meua cura (VI)

La iniciativa del jove Ivàn, de travessar la tanca per respondre als estímuls sexuals de Jasmine, va ser crucial per entendre els esdeveniments posteriors. Iván era , i és, un supervivent. Un xicot atractiu, un poc bocamoll. Jo mai he aconseguit vore'l més d'una volta o dues. En una ocasió en vaig asomar, i vaig sentir, "Com se torne a asomar li torne a  asomar li trenque la cara a hòsties". Més per coincidència, solia sentir les converses de matinada entre son pare, o un tutor que vivia amb ell, en condicions de vida prou insalubres. Tenia les parets, de son pare, costat per costat. Tenien la casa plena literalment de merda d'animal, al pati sobretot, on una pobra gossa vivia pràcticament sense eixir. Esperaven un pròxim desnonament, ja que portàvem més de nou mesos sense pagar el lloguer. Puc afirmar, que hi havia gran afecte entre els dos i una intimitat que assegurava totes les confidències. No sé, exactament en què treballava Ivan, pero els seus horaris eren radicalment  nocturns, mentres que son pare s'alçava molt de matí per anar a treballar. La troballa entre la provocadora Jasmine i el jove Ivan,anava ser explosiva. I jo era testimoni, inmòvil, donava la meua poca capacitat de moviment nocturna. Les protestes del veïnat van continuar, per una banda, i per altra el meu psicoterapeuta va aconsellar-me que trencarà eixa  relació, que no podia portar-me més que  maldecaps.
Vaig seguir el seu consell professional, i una nit de Juliol, i encara  que vaig advertir a Jasmine que res de numerets, ella no va fer cas. Serien la una i mitja del matí, i el meu fill romania al sofà, vegent partits de fútbol, la seua passió. Aleshores, va botar la tanca trencada, i va trobar-se amb Jasmine i el meu fill. Va ser expulsat del sofà per Ivan, que va sorprendre's de trobar-lo, com si no la haguera vist mai, I recorde com li va dir que això... eren coses de majors i que s'he n'anés al llit a la seua habitació. I que no ho parlara amb ningú... Això va accelerar la decisió del meu fill de anar-se'n a viure a temps complet a casa de sa mare., Estava cansat  d'anar d'una casa a l'altra i si un estrany l'expulsava del sofà, en vacances...Amb més raó...de matinada. Ignore si el meu fill va poder vore res...però era clar que jo havia perdut el control de la situació. I sa mare, per tal de protegir-lo, també, d'un ambient que va considerar caòtic...va decidir emportan-se'l.
Jasmine era inmensament gelosa, i molt escrupulosa, en la divisió del temps. Ja vaig dir-vos que durant el Ramadan únicament de nit, i en una xicoteta "finestra" en la que podia alçar-me, ens podien fer carícies. Únicament els caps de setmana, i no tots eren d'amants...per què damunt de tot la forma que tenia Jasmine de acariciar-me, fent-me massatges als peus o simplement tocant-me...em tractava, de forma sensual, i tot això es va quedar  en, no res...Vaig  Ja que decidirem portar in extremis una ajuda exterior, d'emergència...i va entrar Trini, en ma casa, i transformar-ho tot, posant ordre en la meua vida i en la meua casa, de forma radical...

                                

Les tres xiques q s'ocuparen de la meua cura (V)

Es freqüent que les relacions íntimes són secretes. En el meu cas crec que estic en condicions, gràcies a la meua imaginació, i gràcies a la possibilitat que dos persones adultes, no simètriques, és clar, tenen dret a fer l'amor...Jasmine em va confessar que fa nou anys que no mantenia relacions sexuals completes. Per que li vaig trobar la vagina tancada i barrada. No havia trobat mai cosa semblant...
L'important varen ser les carícies i l'afecte que va sorgir entre nosaltres.o o

. Sempre amb absència del meu fill. I el Ramadan, que sols permetia contacte físic en una xicoteta "Finestra" cap a les quatre del matí...Tanmateix, Jasmine va descobrir una sexualitat que li havia estat prohibida, presentant-se a la terrassa i fugint d'una habitació massa calorosa en estiu. "Hi ha un home despullat" a la terrassa de la casa del costat, va confesar-me una volta entre rialletes...I va ser  aquest home, un jove ben plantat  i millor armat,, qui va botar la tanca, trencada, i va conquerirla...una nit de juliol....a la  vista de tot el veÏnat, alguns queixant-se, altres plens  d'admiració...L'escàndol era gran, i jo, dormia la majoria de les  voltes, empastifat...Jasmine, amb la vagina ja oberta, era feliç, maquillada amb un vestit de nit, blau...
Vos recorde que aquesta obra és una obra de FiCCIÓ.ContiNu

les tres xiques que s'ocuparen de la meua cura(IV)

Jasmine era una donota amb un fort  caràcter heredat d'uns avanpassats que alhora  vivien prop de nosaltres i  tanmateix de costums antigues: els Amazijs, pobladors del Nord d'Àfrica abans de l'arribada dels àrabs, eren preindoeuropeus, com els bascos, amb qui algú ja va establir cert parentesc en la seua llengua...Mantenen una lluita per la seua supervivència cultural...però estes qüestions no interessaven a Jasmine, sols en els arrels familiars, i rituals, com les bodes. A més a més, era profundament religiosa, seguint el Ramadan de forma estricta...no ingerint aigua ni menjar durant el dia, fins les quatre de la ,matinada... (Continuarà)