divendres, 27 de novembre del 2015

la Lluna lluita.

la Lluna lluita
Per fer-se forta,
Amb llum taronja.
Emergirà hiperbòrea.
El fanal serà el cami..
A la fi el desti mourà el cel.
Ple de la dolçor que tempestes
Sallunyen
Torn

dijous, 26 de novembre del 2015

Amor i Ironía XIX. Emma Bovary i l'amor objecte de repressió, segons Flaubert.

"Las ambiciones por las que Emma peca y muere son aquellas que la moral y la religión occidentales han combatido más bárbaramente a lo largo de la historia. Emma quiere gozar, no se resigna a reprimir en sí esa profunda exigencia sensual que Charles no puede satisfacer porque ni sabe que existe. Y quiere además rodear su vida de elementos superfluos y gratos, la elegancia, el refinamiento, materializar en objetos el apetito de belleza que han hecho brotar de ella su imaginación, su sensibilidad, sus lecturas."
Emma Bovary Gustave Flaubert Cap VI.

dimecres, 25 de novembre del 2015

Coneixement i Malaltia.

Thomas  Mann recorda Nietzsche i Freud com dos exemples d'acces al coneixement del. ser humà per la Malaltia.Definint malatia com a vía privilegiada de poder saber el nostre interior, vigilant pel cos conscient. Nietzsche sap que estar sa en una societat Malalta es un contrasentit. La culpa, la mala consciencia, el ressentiment contrauen.
Els cossos, els anorreen sense pietat.
 Per Freud accedir a l'inconscient ha de ser posible narrant, verbalitzant allò amagat i reprimit.Sóls aixi es pot sanar 

dimarts, 24 de novembre del 2015

Conte de la xiqueta que no sabia escriure II.


Estel, La xiqueta que no sabia escriure, en la seua vida adulta, tenia por i vergonya
Que es pugués descobrir, Però, al cap i a la fi,quasi ningú escriu o llig a les nostres societats, amb l'excepció de les dones lectores i els xiquets i les xiquetes entre 6 i 11 anys. És cert que ens enviem millers i millers de missatges instantanis per les xarxes electròniques...però això no pot contar igual que escriure una carta o un llibre de paper. I vorem al final per què.
Estel va acudir a logopedes i psicòlegs, a mestres i psiquiatres.Però ningú no sabia que li passava. El fet és que no podia escriure.

Un cap de setmana, collint olives en el hort d son pare, i mentres dormia una siesta al sol se li va aparèixer un bruixot.Era calb i tenia uns ulls profunds com el cel del desert. El bruixot li va dir...
(Continua) el conte començà el passat 7 d'octubre.

dilluns, 23 de novembre del 2015

Aforismes sobre l'Amor.

 Ara no tinc amor

 puc estimar amb més força allò que espenta la vida:

un amor lleial i sincer.

Estimar és natural entre persones que s'atrauen. Per això,.
cal ser positius, i hauríem de recordar, que sols estimem
                                                          De debò,
Quan són capaços d'imaginar la nostra vida, amb l'absència,
Però amb l'estima tendra que vindrà a acollir-nos, en un instant,
Amb el record del perfum de la seua pell entre la nostra ànima viscuda
Amb l'altre, travessant l'espill d mirades
I la joia d'haver estat amants sense esma.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Arturo Perez Reverte i els idiotes.

Per fer-se popular arran els fets de Paris...no cal ser molt atrevit.
Es pot simplificar fins al punt que es pensa que és un assumpte
de fanatisme religiós. I no ho és. O no ho és al cent per cent.
Qui influeix sobre les ments gestiona el poder, deia Manuel Castells fa
pocs dies. Ara es tracta de gestionar el terror. I a occident els governs
ho fan molt bé. Desinfomant i manipulant.
Arran uns fets horribles es provoca confussió sobre l'origen dels
responsables i organitzadors dels crims. Qui ha estat beneficiat pels
fets que han matat i aterroritzat? Sens dubte Hafez el Asad i la seua
dictadura. Qui va estar perjudicat? Indirectament els refugiats que fugen
d'una guerra que ja dura tres anys.
Més bombes és la solució? Doncs avant, si fos tan fàcil...
No, no estem a Disneylandia, com diu Perez Reverte, estem a les portes
de la por...de l'apocalipsi...això diuen justament els fanatics. D'un costat
i de l'altre. Que no tenim aci una dreta religiosa? I una extrema dreta que
es beneficia de la por?

diumenge, 15 de novembre del 2015

·"Creus i Llunes", poema de Miquel Català

A propòsit del fanatisme i les guerres transcric aquest poema de l'últim llibre
Cavallets de Mar del poeta i amic Miquel Català.:

                                  Creus i Llunes.

històries de creus i llunes,
de sants guerres,
papes i profetes

la guerra santa, em diuen,
la vida i la mort
en mans de Déu

judicis finals
la fi del món
sang,sang.

cossos nafrats
braços tallats
colls degollats.

tant de sofriment
en nom de Déu.


diumenge, 8 de novembre del 2015

Amor i Ironia XVIII. Sexualitat i Amor.

Sexualitat i Amor.


Són nombroses les comdemnes de la sexualitat entre els filòsofs. Ja siga per influència de les religions i del puritanisme com per la desconfiança en els sentits, per part d'un racionalisme arrelat en els costums. Puritanisme i racionalisme són en el fons les sues cares de la ètica del treball, ja que la sexualitat pot entendre's com una amenaça a la cultura del treball i d'una organització social ordenada.Tanmateix es parla que vivim en una societat hedonista, farcida de continguts i missatges sexuals, cosa certa. En aquest cas entenem que la comercialització del sexe és una evidèncvia en  una societat postindustrial on les xarxes digitals   van transformant les relacions humanes. Tanmateix es conserva la matriu juevocristiana i la evolució futura d'aquesta matriu en el fons de la nostra cultura és poc previsible. Però ja  sabem, contra la opinió il.lustrada, amb la excepció de Rousseau, que és viable una societat tecnològicament desenvolupada però fonamentalista en els costums, és a dir, no sols que impedisca la diversitat dins de la sexualitat, sinò que la comdemne i castigue als infractors
en elles. La condemna del cos i dels sentits forma part de l'herència juevo-cristiana dominant, de la qual  s'esdevenen la culpa i la mala consciència per no reconèixer que som éssers capaços de gaudir del nostre cos, i del cos de la persona o persones que estimen, o senzillament pel dret a la fruïció dels nostres sentits, com a identitat de l'ésser humà. Si ens detindrem en les que en les propostes positives
en relació a la sexualitat. Entre elles, Montaigne i Nietzsche.  I, per suposat, Bataille. Que les formes de la sexualitat humana puguem anomenar-se, disfressar-se, d'amor, és ja una convenció cultural. I totes les convencions culturals es trobem en un marge de transició cap a un nou indret, que com el núvol digital,és plé d'informació i no es troba, però, en cap  lloc material.
(Continua)

diumenge, 1 de novembre del 2015

Fuster i la mort Aforismes fusterians,

"I morir deu ser deixar d'escriure"

"Al capdavall, la mort no consisteix unicament en morir-se.És morir-se i ser oblidat.
A la curta o a la llarga, oblida't".

Omar Kheyyam

"No dudes en beber y gozar del amor..
Tendrás tarde o temprano que dormir bajo tierra
Sin mujeres ni amigos.No digas esto a nadie:
La amapqola marchita no florece de nuevo",
Omar Kheyyam.