divendres, 15 de setembre del 2017

T'estime amb els cinc sentits


T'estime amb els cinc sentits...
Hi ha savis,i sàvies, que diuen que hi ha sis. D'Aquest sisé sentit direm més tard una sola cosa.
Estimar-te amb la mirada, un sentit de la llum que es reflex dels teus ulls desert,
d'arena espentats pel vent, suau i fort alhora.
L'olfacte és un sentit menyspreat per la societat,
però ens enamorem per l'aroma que desprèn l'altre,
els perfums viatgen en el temps, ens remeten a històries del passat,
recent o llunyà. Tú, estimada meua, fas molt bona olor...com la pluja,
que poques voltes passa,
i tot el verd, que creix arreu s'escampa com els besos per la teua pell.
I el tacte?
la teua pell es tan suau com la llum de la lluna travessant-la
amb els nostres cors despullats i alegres...el tacte és el sentit més important,
estimen quan els cossos es freguen i les carícies fan sentir-nos
éssers indestructibles...el tacte es capaç d'orientar-nos, en un món on s'enmirallem
de la bellesa que existeix en cada racó d'un univers petit i gran com l'oceà, on nadem,
com dofins que s'estimaran per sempre.
El tast del teu sexe és com llepar la dolçor de la pell interior d'un àngel. El sentit del tast
és el record del menjar que ens feien les nostres mares.
Tastar el sexe de l'altre és un acte d'amor.
Moltes dones el desconeixen, pel poder patriarcal que els atorga als hòmens el poder
d'esser llepat però mai llepar els llavis interiors de les dones.
Aquest poder s'anomena falocràcia. I continua dominant les ments i els cossos de la cultura occidental i altres cultures.
I el sisè sentit? El sisé sentit, és sentit més perillós i inquietant de tots. És advertir la presència
en la nostra memòria, d'una besada fugaç, del primer orgasme, de la nostra primera història d'amor,
del sentit de culpa per obtindre plaer, de la primera i segona cristal·lització, com així anomenà
Stendhal com des de les primeres fases de l'enamorament, s'extenen els primers dubtes, sobre
si l'amor és sincer, si els nostre estimat o estimada ens vol per interés material o pel nostre cos...
El desamor existeix, ja com una llavor que es pot ubicar des de les primeres passes de l'enamorament.
Però no possem en qüestió, la idea d'amor, estimem-nos amb la força del primer amor...
ésser els primers amants en transformar-se en eterns, encara que siga durant un instant.