Les formigues bellugadises
es mouen presentint
Les acaballes de l'Estiu.
es mouen presentint
Les acaballes de l'Estiu.
dimarts, 30 d’agost del 2016
diumenge, 28 d’agost del 2016
dimarts, 23 d’agost del 2016
El Gènesi contat a l'imrevés i VII (Final)
Davant les peticions ací teniu el final del conte El Gènesi contat a l'inrevés:
Eva va atraure cap al seu pit a Adam i va donar-li instruccions precises a cau d'orella. A l'entrada del paradís van trobar-se amb la figura imponent de l'Ésser Suprem, que, en vore acostar-se cap a ell,
enfurismat, a Adam i a Eva, va posar el crit al cel tot i proclamant que la seua eixida no anava a tindre perdó...de Dèu...i en aquell instant va col·locar-se Adam, seguint les instruccions d'Eva, alçant amb una cinta i enrollat al limit de les seues forces, una punxeguda pedra va clavar-li-la al centre del mateix front diví, fent-lo caure de bocaterrosa al bell mig de l'entrada del Paradís fent un terrabastall que va conmoure tota la Terra sencera. Era, sens dubte, una primera mort de Dèu, i el colp d'Adam va deixar-lo tot estabornit, inconscient...extés a terra.
A poc de temps d'aquell primer deïcidi, va començar a ploure amb suavitat, primer, i amb força després, disolguent el fang de la figura divina. Eva va pronunciar la paraula sagrada, Yahveh, i en aquell moment s'obriren els cels i va aparèixer, en lloc del fang, un xicotet nadó somrient que Eva va acollir en els seus braços. Era el Fill de Dèu...sens dubte un Dèu humanitzat amb la paraula futur escrita als seus llavis..I . El Fill de Dèu va ser criat per la primera dona, que el va educar i el va saber transmetre aquella habilitat lingüística pròpia de la femella...Al cap i la fi, gràcies a la primera dona, som éssers amb capacitat de llibertat per la desobediència d'Eva a la prohibició de menjar dels fruits de l'arbre del bé i del mal...aquesta, però, és una altra història...
Eva va atraure cap al seu pit a Adam i va donar-li instruccions precises a cau d'orella. A l'entrada del paradís van trobar-se amb la figura imponent de l'Ésser Suprem, que, en vore acostar-se cap a ell,
enfurismat, a Adam i a Eva, va posar el crit al cel tot i proclamant que la seua eixida no anava a tindre perdó...de Dèu...i en aquell instant va col·locar-se Adam, seguint les instruccions d'Eva, alçant amb una cinta i enrollat al limit de les seues forces, una punxeguda pedra va clavar-li-la al centre del mateix front diví, fent-lo caure de bocaterrosa al bell mig de l'entrada del Paradís fent un terrabastall que va conmoure tota la Terra sencera. Era, sens dubte, una primera mort de Dèu, i el colp d'Adam va deixar-lo tot estabornit, inconscient...extés a terra.
A poc de temps d'aquell primer deïcidi, va començar a ploure amb suavitat, primer, i amb força després, disolguent el fang de la figura divina. Eva va pronunciar la paraula sagrada, Yahveh, i en aquell moment s'obriren els cels i va aparèixer, en lloc del fang, un xicotet nadó somrient que Eva va acollir en els seus braços. Era el Fill de Dèu...sens dubte un Dèu humanitzat amb la paraula futur escrita als seus llavis..I . El Fill de Dèu va ser criat per la primera dona, que el va educar i el va saber transmetre aquella habilitat lingüística pròpia de la femella...Al cap i la fi, gràcies a la primera dona, som éssers amb capacitat de llibertat per la desobediència d'Eva a la prohibició de menjar dels fruits de l'arbre del bé i del mal...aquesta, però, és una altra història...
dilluns, 15 d’agost del 2016
El MINOTAURE VEGETARIÀ ESCRIU AFORISMES D'ESTIU.
amb la qual cosa ajorna la publicació dels tres itineraris que hi havia
enllestit: La xica de la terra i El gènesi comtat a l'inrevés Dos contes o
dues històries que generen molta incertesa mitològica.
També ajornarem les pàgines al voltant de la interpretació dels mites generatius del món. Com el Gènesi i la emergència del cristianisme en l'antiga Roma, una interpretació de Elaine
Pagels sobre el mite de Eva, que reviu les formes feministes, fent aflorar de les
versions patriarcals dels mites fundacionals de la naturalesa i la cultura versions
mítiques feministes on la dona és "culpable" de racionalitat i llibertat.
Gràcies a la primera dona, ja siga la eva mitocondrial de la versió que dóna la ciència,
ja siga la versió mítica, que ens dona el Gènesi. En aquest segons cas la rebel·lió de la dóna front a la prohició de saber, la prohibició de menjar dels fruits de l'Arbre del Bé i del Mal, és la versió d'Elaine Pagels. Amb un estil similar al de girar el calcetí, la teòloga manté la idea que cal estar agraïts a les dones per fer un acte d'atreviment, en la desobediència de la llei injusta, i les conseqüències enteses com a càstig, l'expulsió del Paradís, han de ser col.legides, ben al contrari, com un premi, ja que el Paradís, no hi ha llibertat possible, no hi ha possibilitat d'elecció per quant no hi ha conflicte, i és gràcies a la capacitat de la dona d'ús de llenguatge, la seua conversa amb la serp, com esdevé el conflicte i es crea la possibilitat de llibertat, de creació d'una societat humana, amb l'expulsió del Paradís. Som lliures de pensament i d'acció gràcies a l'acció valenta de Eva de desobeir la llei divina.
El context històric de decadència de l'imperi romà és un paradigma imprescindible , de com les formes paganes entren en crisi front al monoteisme messiànic del cristianisme, la substitució progressiva del sistema de creences, que va de la persecució de la secta cristiana a la seua imposició per la oficialització d'una religió, i la multiplicitat ètnica dels membres d'una nova religió que passarà per esborrar la igualtat femenina, practicada pels gnòstics i d'altres sectors que acabaran anorreats per la interpretació dominant fins ara dels nostre sistema de creences, la de la inferioritat de la dona en la divisió del treball...
amb la qual cosa ajorna la publicació dels tres itineraris que hi havia
enllestit: La xica de la terra i El gènesi comtat a l'inrevés Dos contes o
dues històries que generen molta incertesa mitològica.
També ajornarem les pàgines al voltant de la interpretació dels mites generatius del món. Com el Gènesi i la emergència del cristianisme en l'antiga Roma, una interpretació de Elaine
Pagels sobre el mite de Eva, que reviu les formes feministes, fent aflorar de les
versions patriarcals dels mites fundacionals de la naturalesa i la cultura versions
mítiques feministes on la dona és "culpable" de racionalitat i llibertat.
Gràcies a la primera dona, ja siga la eva mitocondrial de la versió que dóna la ciència,
ja siga la versió mítica, que ens dona el Gènesi. En aquest segons cas la rebel·lió de la dóna front a la prohició de saber, la prohibició de menjar dels fruits de l'Arbre del Bé i del Mal, és la versió d'Elaine Pagels. Amb un estil similar al de girar el calcetí, la teòloga manté la idea que cal estar agraïts a les dones per fer un acte d'atreviment, en la desobediència de la llei injusta, i les conseqüències enteses com a càstig, l'expulsió del Paradís, han de ser col.legides, ben al contrari, com un premi, ja que el Paradís, no hi ha llibertat possible, no hi ha possibilitat d'elecció per quant no hi ha conflicte, i és gràcies a la capacitat de la dona d'ús de llenguatge, la seua conversa amb la serp, com esdevé el conflicte i es crea la possibilitat de llibertat, de creació d'una societat humana, amb l'expulsió del Paradís. Som lliures de pensament i d'acció gràcies a l'acció valenta de Eva de desobeir la llei divina.
El context històric de decadència de l'imperi romà és un paradigma imprescindible , de com les formes paganes entren en crisi front al monoteisme messiànic del cristianisme, la substitució progressiva del sistema de creences, que va de la persecució de la secta cristiana a la seua imposició per la oficialització d'una religió, i la multiplicitat ètnica dels membres d'una nova religió que passarà per esborrar la igualtat femenina, practicada pels gnòstics i d'altres sectors que acabaran anorreats per la interpretació dominant fins ara dels nostre sistema de creences, la de la inferioritat de la dona en la divisió del treball...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)