Fútbol ⚽

Vesprada de fútbol ⚽ il.lussió...
Els xiquets de la fonteta juguen en frontera dde les torres de serrans contra el
Atlético Turia. Ánimo fonteta!

Gossos fent lladrucs a la Lluna.

Gossos bojos,
Per què li feu lladrucs a la Lluna?
És real o quasi ficció
Enlluernats pels déus creadors de somnis?

Em toca incandescent amb el seu disc
Com el teu cos, encara llunyà...
Tinc el presentiment de la teua pell,
Suau com la seua llum creuada per núvols nocturns.

Gossos bojos,
Per què li feu lladrucs a la Lluna?
És la vostra amiga, entresomnis,
Escampant saviesa al si de la tardor.
Les tiradores de cartes
M'envoltaren de fetilleries.
Em quedaré al teu costat, per sempre,
En un instant on els cossos
Es fan un ésser que ens envolta
Com una pradera de Posidònia.
Entre el record futur
I l'atreviment de la nostra timidesa.
Ara els gossos ja no fan lladrucs,
Hi són tranquils
La lluna batega...

Amor i Ironia XVII. El Bes II.

Hi ha de besades amb màgia, besos de mort, besades de pare, de mare. Besos
Nutricionals.
Existeix la llegenda que les prostitutes no besen als seus clients, ja que
El sexe és pot comprar, l'Amor no però.
Tots són capaços de recordar el primer bes. La seua textura, el paisatge
Que envoltava la iniciació dels afectes. És clar que parlem dels besos a la galta
Als llavis. Un bes al front pot significar sanació...o autoritat.
Besar el sexe pot significar l'inici d'una gran amistat...amb totes les
Precaucions necessàries que impliquen barrejar sexe i amistat. La convenció
Social anima a separar-les dins dels limits de la monogàmia serial.
Les normes
Socials, no escrites però marcades per la tradició i la educació, impossen barreres
Per una necessària productivitat. La joia de viure demanda poder fer l'amor quan
Neix el desig, o sense barreres no serien més que animals sense cultura i la no
Existència de limits pot ser  ens arrossegaria cap a la violència.
Ens continua avergonyint veure petonejar-se una parella al carrer. Ens fa vergonya
Dir que tenim vergonya. Som tan tolerants...En el fons necessitem la repressió per
Justificar la manca d'acció: com eixes parelles que ja no s'estimen i s'avorreixen
Mirant la TV els programes i debats de la Sexta. Ja no es besen. Mai. De la fidelitat, però, parlarem en altre
Capítol.

Amor i Ironia XVI. El bes.

Besar-se és la forma més natural d'expressar afectes. No hi hauria altra forma d'estimar tan directa com sincera d'expressar-se en el amor. Tanmateix aquesta aseveració no és exacta. Hi ha cultures humanes on no hi ha bes. El cas més conegut és el dels inuits que es freguen el nas com a signe més intim d'amor. La qual cosa nega la universalitat d'aquest gest.
Històricament la cosa ha evolucionat  de la prohibició de besar a la simple indiferència.

Conte de la xiqueta que no sabia escriure.

                                       


    LA XIQUETA QUE NO SABIA ESCRIURE












Hi havia una volta en un país "modern" una xiqueta que no sabia escriure. Quan va arribar a ser major d'edat tenia prou, prou...dificultats per escriure, tants entrebancs que semblava que quan ho intentava es posara a quequejar. Quan algú descobria la seua manca d'escriptura no es burlava sinò que sentia llàstima com senten llàstima tot el qui sap que a molts, molts països del món les xiquetes no saben escriure ja que no poden anar a l'escola. Sols van els xiquets, i no tots.
Aquesta xiqueta, que es deia Estel, deia, quan ja era major, que sols li passava allò de no poder escriure quan tenia por. I és que havia passat molta por a l'escola. Quan era xiqueta anava amb unes faldetes curtes i tenia unes cames llargues. Tenia uns ulls bonics i un nas llarg. Estel, però no sabia parlar castellà, cosa que en una època no molt llunyana era castigat amb burles i els mestres la posaven contra la paret i la tancaven a l'aula mentres la resta, fins i tot els més soques, eixien al pati a jugar. A voltes es pujaven a la finestra i la veien tancada como un ocellet fredolic. I es burlaven diguent-li: "mira que ets de poble", frase molt estranya ja que ells mateixos eren de poble, del mateix poble d'on venia la xiqueta que no sabia escriure o dels pobles del voltant.
(Continuarà)

Amor i ironia XV:: Laberint i fortuna.Juan de Mena.

 Segons el poeta Juan de Mena, del segle XV renaixentista, hi ha una clara
Relació entre laberint i fortuna, per expressar desordre i confussió::
Mas bien acatada tu varia mudanza,
Por ley te gobiernan,maguer discrepante
Que tu firmeza es no ser constante,
Tu tempoeramento es distemperanza,
Tu màs cierta orden es desordenanza,
Tu conformidad es no ser conforme,
Tu desesperas a toda esperanza,
y entre amor i laberint? Essent el cabdell la solució,
Hi ha cabdells dAriadna per a lAmor?

La tardor espera les oronetes.

La tardor espera les oronetes,
Per què? Ens fan esperar i fa calor africà.

Encara son a l'àfrica oriental
Badant l'espera som mentres al nord fa bonança
I l'esperança és q vinguen prompte amb romer al bec
I el desig de benaurança als seus xiulets.