Amor i Ironia (XX) La repressió de les passions.

La repressió de la passió, mitjançant la racionalitat, és la via convencional trasmessa per l'herència platònica i pel dualisme cartesià. Raó oposada a passió. Com a dues realitats distintes, que s'enfronten en un duel que ha d'acabar amb el control de la passió. Aquesta pot destruir-nos i a soles hi ha excepcions molt concretes, com la dels amants que tenen llicència, en un espai i temps determinats, de deixar-se'n dur per la passió.
Freud assenyalarà que un control excessiu de les passions ens duu a enmalaltir. Tanmateix, s'ha de posar barreres, mòbils, a les passions, ja que en cas contrari la pròpia natura podria acabar amb la racionalitat dels nostres actes. És necessari, per tant, una educació il·lustrada del superego per dominar les passions...amb moderació.
A la visió que oposa Raó i Passió hi ha altres concepcions a considerar...Montaigne i Spinoza, per exemple. Començant per aquest últim, Spinoza entén l'ànima humana com una potència de la passió. La passió és la que ens fa viure... Tanmateix les passions poden moderar-se, enfrontar-se entre si, en un joc de passions on la dignitat pot moderar la sexualitat, per exemple. 
(Continua)

Boston, maig 2015

Passolini i l'esport: és l'opi del poble o té un potencial revolucionari ?

És l'esport, particularment el futbol, un anestesiador de les ments o té un potencial revolucionari per explorar? Es pregunta Javier Bassas a propòsit de recull d'articles signat per Pier Paolo Passolini entre 1957 i 1975, publicat per l'Editorial Contra  amb el títol Sobre el Deporte (2015). Cal recordar que Passolini era practicant amateur de fútbol i tifosi del Bolonya, equip de la ciutat on va nàixer. El traductor de l'obra, en un Postfaci intel·ligent i equilibrat matissa la distinció que realitza Passolini entre qui practica un esport amateur i qui contempla des del sofà l'espectacle, com un consumidor més. Al cap i a la fi, el practicant de futbol de barri porta la samarreta del seu ídol, entrant en l'espiral del consum.
Per Passolini el futbol té el seu propi llenguatge poètic, expressat en el gol i el regateig. I la passió pel futbol no pot estalviar la critica i la reflexió, l'endinsament en els cossos i en la ideologia competitiva que dona suport a l'espectacle de masses.
El potencial de canvi vé per la promoció de les infraestructures de l'esport amateur, i per la relativització de l'espectacle de masses com a gestió dels afectes, en particular de la circulació de missatges banals.

La xica de la terra (I)

Era, una volta en un espai i en un temps molt pròxim, una xicona, que llaurava la terra, per plaer més que per necessitat. A la xicona li deien la xica de la terra. Era de procedència urbana, i respirava la terra, però amb la naturalitat de qui li era pròxima als seus arrels. I tot va ser així durant un pam d'anys. A més  estava enamorada d'un llaurador de pensament primitiu, la qual cosa li feia topar, malgrat tot, amb la seua sensibilitat oberta i amb un desig intern d'origen misteriós: havia de viatjar
a un país ben llunyà. Eixe impuls subterrani, d'origen desconegut i persistent, li va fer tallar sense molts drames, encara que amb patiments conseqüents al desamor, i encetar la seua vida com a ésser lliure.

El seu primer viatge va ser cap al Nord d'Europa, molt al Nord, a les illes Fèroe, habitades des de molt antic per descendents de víkings i danesos. Malgrat la seua latitud són relativament suaus amb moltes pluges. En baixar del ferry que li va dur des d'Escòcia, fins a la capital Torshavn, va romandre en una marquesina solitària tot i esperant l'autobús. Es va quedar adormida.
En despertar va adonar-se'n que estava en un lloc obscur amb l'única llum d'un foc a la llar. Semblava una cova i no se sentia res excepte les guspires de la llar i un perol que cantava en un racó. D'esquenes una figura semblava remenar el perol i cantar una cançó. Aleshores, de sobte, la figura va girar-se. Però abans d'emetre cap so, la veu de la fosca figura va restar tallada pel soroll d'un llamp a l'exterior de la cova.
(continúa)

Thor Heyerdahl: L'Aventura d'esdevenir adolescent.

La expedición de la Kon-Tiki és el primer llibre del que tinc memòria haver llegit. Memòria juvenil, ja que altres llibres ocuparen la meua infantessa, però és aquest llibre d'aventures, és un llibre de viatges purs, el que ocupa la meua memòria conscient. La inmensitat de l'oceà Pacífic, amb unes nits on la solitud anava acompanyada de milions d'estels, sense més vida que la podia oferir la mar amb els seus riscos viatjant en un fràgil rai. Tot per la pretensió de mostrar al món que les poblacions de les illes del Pacífic podien, almenys en part, provenir de Sudamèrica, incloguent el misteri de l'Illa de Pàsqua, on part de la població eren barbuts de rostre clar, com els habitants de l'antic imperi Inca. I molt semblants als cinc noruecs, que gossaren encetar un viatge amb la intenció, o pot ser era una excusa, de posar a prova una teoria etnològica. Encara conserve el llibre que va ser objecte de la meua atenció emocionada quan tenia quinze anys. I encara vull mantindre el desig d'una aventura que no es pot ajornar: l'aventura de viure i viatjar.