"Me equivocava" digué el Minotaure emetent que semblava un gemec, "aquestos avions són més còmodes del que pensava." Encabit en un seient insuficient per la seua grandària el viatge no va resultar còmode. En baixar de l'avió el Minotaure, un poc maldestre i amb la força dels seus ànims posada en la trobada pròxima. El monstre havia eixit del laberint amb l'únic bagatge d'una maleta de cabina i la il·lusió de visitar la seua penúltima esperança: mirar als ulls al bruixot Jodorowsky i saber-se sa i estalvi en un nou refugi, una nova vida, o pel contrari, tornar al laberint i convertir-lo en el seu habitatge definitiu.
Ja restaven lluny els records dels seus viatges per Europa i Amèrica. I els retrets de le Deessa del Polen del Haixix de no interesar-se per Àfrica. "Ja he estat massa voltes en Àfrica, en altres vides" pensà mentres arrossegava la maleta amb els seus dubtes per l'aeroport Charles de Gaulle. Arribava a París pensant i remugant quan li va emergir una certa ansietat. No coneixia a ningú en París i essent quasi les sis de la vesprada i ha de trobar un lloc on dormir. I encara que podia dormir a sota un pont o en qualsevol altre lloc va considerar que era millor un hotel.
Tanmateix, era principis de Juny, i tal com imaginava, els hotels de París eren plens de turistes, i al comprovar-ho va pensar que aquell seria un repte, robar una habitació en una ciutat plena, de gom a gom, amb les terrasses de les cafeteries farcides de parisins amb ganes de festa i turistes sopant plats sucosos i elegants. El Minotaure va embocar el carrer de la Lluna, prop de la Mairie, i des del principi va saber que allà trobaria el seu destí: un hotelet senzill amb una habitació, petita i digna però, on poder descansar i gaudir d'una visió inesperada de París: Va trobar-se amb un espectacle inesperat, al
fons del carrer un grup de dones africanes discutien aferrissadament. En pujar a l'habitació, va asomar-se al carrer, i va quedar paralitzat per la violència de la discussió...
(continua)
