Neruda i V.A.Estellés

"de vegades també arribava neruda, mirava
a un costat i a l'altre amb aquells ulls d peixot
sota  la seua gorra es seia al divan mirava
encara amb certa cautela, no pots fiar-te mai
em deia agafant-me del braç...ell es treia d'una
butxaca una primera edició de quevedo i una
segona edició de fray luis d león...llavors,
en uns gots aculats d'un vidre d'a dit bevia  el vi negre

es treia un
calcetí i improvisava un poema mentre el dit gros del peu
descalç sobresortia indòmit..."
Quadern de 1962. Fragments.V.A. Estellès.

desactivar malsons

Allò més útil en deixar anar les nostres pors

és el sentit de l'humor.

Poemari de la Lluna III

Ara que van ploure estels fugaços
els sentiments mouen el cos
en la mateixa destinació.
De forma temperada, un estel fugaç capturat al vol
val com els ocells que setgem al'horitzó del cel.
Una mirada buscant la complicitat dels amants
Encisats per la nit hermosa que s'acosta.

Poemari de la Lluna II

Tasta la textura de la nit
amb els fils escampats pel cor.
Mentres, els somnis acaronen els astres
i trobem la tendresa
amb els besos
que mouen la música de l'Ànima.
I quan somrius,
la força de les caricies
són més duradores
amb el vent que habita
tots els desitjos entremaliats.

 

Borges i els somnis.

"Recordó que los sueños de los hombres
Pertenecen a Dios y que Maimónides dijo
Que son divinas las palabras de un sueño, cuando

son distintas y claras y no se puede ver quien las dijo."
J.L.Borges "El milagro secreto" en "Ficciones". 1956.

Poemari de Lluna I

La cua de l'estel
va creuant-se amb la teua mirada
certa d'AGITACIÓ entre suspirs.
Has canviat tant que a tocar campanes
et capgires en el teu si interior.
Poc a poc llisca sobre la teua pell
la teua consciència alada.
Quan dibuixaves els núvols
les teues mans portaven la determinació
dels àngels savis amb memòria enlairada.
Ara que dibuixes ocells
tot va massa ràpid
per contindre els somnis
i tancar la caducitat de les fulles.
Aconseguir veure de lluny l'illa desitjada
quan per fi despertaras demà
amb la llum de lluna i els ulls oberts
de bat a bat amb papirs fets de sentits
oberts als quatre vents del llac abans glaçat.

Cor glaçat

Diuen que fa una xafogor horrible,
a mi el desamor em deixa però
el cor glaçat.

Hemingway, poeta.

Poema neotomista
"El Señor es mi pastor, no
                 le necesitaré mucho tiempo."
Ernest

Hemingway. Paris. 1926

El cor es el lloc de la imaginació

'Gracias a la plegaria, el corazón puede distanciarse. ..de la situación dialógica limitada del psicoanalista...la transferencia, como dijo Jung, es una atención religiosa a lo impersonal, a las personas d lo imaginal. La transferencia, el misterio de la terapia, sólo es capaz d avanzar o esplazamos el corazón desde su modo confesional d experiencia hasta una reacción de deprecatoria."James Hillman "El pensamiento del corazón".

Allen Ginsberg:"the weight of the world is love"

El poeta Allen Ginsberg ens diu que a sota el pes de la soledat
l'amor és una càrrega ha de dur-se malgrat la seua naturalesa
contradictòria: al poema: "Song" ens diu que "No rest without
love/ no sleep/ without dreams of love." malgrat que el pes
de la càrrega és disuasori tota aquesta recerca té un  objectiu
que declara al final del poema: " I wanted:/ I always wanted/
 I was
 wanted/to return to the body  where i was born In."
 assenyalaria q aquesta ciularitat per a que
 vages fen-te la idea de les armes sols sirven si van a
fer-se usar. i tinc la idea.Demà més.!,

Atxaga y la vaca en el desierto.

"Una vaca que quiera ser una vaca de verdad, y no

una vaca tonta, acabará topándose con el desierto:

no conseguirå cumplir su deseo sin antes conocer

el amargo reino que, lejos de este mundo, sólo

puede ofrecerle arena. Y entre la arena, sin una 

brizna de hierba...la vaca creerá enloquecer."

Bernardo Atxaga. "Memorias de una vaca".

El MInotaure crida a la porta del subconscient.

El Minotaure crida a la porta de l'inconscient.
Sap poca cosa del  seu interior, ja que va deixar d
sommiar amb tots sis sentits desperts
i la intuició adormida però.
Ara per fi, toca sommiar de debò i
començar a canviar el seu sistema d creences.

Una bola d nata topa amb Miquel català.

"M'ha envestit una gran bola de nata

No sé si em podré recuperar".

Del poemari " Cavallet de mar de

 Miquel Català.

Orfeu reviscolat segons Virgili.

Per què, trist Euridice amb tant d dolor vares desaparèixer?
Per què el càstig a Orfeu es torna arrere contra tu?...
A més va poder detindre el carro de la Lluna que s'arrossega
entre estels, i tu, verge dels mesos, detingueres els seus cavall
abandonant la nit, per escoltar la seua lira.

VIRGILI.

Charles Reznikoff

Paul Auster parla del poeta Charles Reznikoff, de la poesia com a art
de la soledat i de l'exili, poesia descriptiva urbana, amb la paraula precisa
i el gest contingut:
NIT DE LLUNA
Les ombres dels arbres jauen en tolls negres en el camps.
Tanmateix es tracta quasi sempre de poesia urbana, de la seua ciutat, NY
que passejava tota a peu:
EL PONT
Ossos d'acer en un núvol.
Segons Auster es tracta de poemes que, com una fotografia de Cartier-Bresson,
capten el moment decissiu. Tant del paisatge urbà com dels pèrsonatges que
hi apareixen:
El homeless amb les sabates trencades
i la roba bruta i clivellada,
les mans i la cara brutes,
trau la pinta de la butxaca
i es pentina amb molta cura.
Reznikoff va viure quasi tota la seua vida en la foscor, va tindre cert
reconeixement a l'edat de setanta anys, i la va viure sense ressentiment. Auster
finalitza diguent que encara que a la gent li coste escoltar algú que parla en
veu baixa, sabia que al final el sentirien.

Enfortiment (Poema de Kavafis)

"Qui vol fortificar-se l'esperit
que fugi del respecte i de l'obediència.
Algunes de les lleis observarà,
però molt més sovint transgredirà
lleis i costums i de l'admesa
i inadequada honestedetat s'apartarà
Dels goigs molt aprendrà.
No tindrà por de l'acte destructor:
cal derruir la meitat de la casa.
Això en el seny, plé de virtut, s'acreixerà."
En homenatge al poble grec.
Poema de C.P. Kavafis.
Traduït per Gabriel Ferraté.

Kintsugi

Kintsugi és l'art de repàrar ceràmiques trencades.Aquesta tècnica
mil.lenària constata que les cicatrius s'han de mostrar i la bellesa
d'una ceràmica feta miques, grans o petites, consisteix justament
en exhibir les cicatrius amb vernís a d'altres elements que destaquen
la ferida com a història pròpia de l'objecte. Això justament és el que
intente fer en aquesta fase de la meua vida. Mostrar-me tal com sóc.
Necessite més meditació i reflexió i menys acció. Però hi ha massa
temptacions i estic per retirar-me uns dies per tal de meditar i poder
viure el present de forma moderada i acceptant la realitat tal com és.
Esdevé molt difícil quan t'han advertit que el futur és compromés
i la meua inclinació és al viatge i al deliri d'estimar impossibles.
Simptoma que estic més viu i tinc més força que molts dels que hi
viuen la seua rutina diària com si la seua vida estigués ja feta. Que
cada u faça el que vol. Cal viure de forma epicúria i tastar els instants
de les nostres vides amb passió i moderació alhora.

Pensem de forma diferent homes i dones?

Abans de donar una resposta ràpida fixeu-vos en les conseqüències de dir si o no. A més a més cal donar un capgirament a l'altre dualisme al qual podien  remetre'ns amb massa facilitat: la vella polèmica Naturalesa-Cultura. No es tracta d'afirmar que les diferències entre homes i dones provenen sols d'una identitat conformada per la educació. El paradigma Minotaures i Sirenes ens remet, des de un altre model de pensament, originat al feminisme contemporani, a un altre món des del qual puguem entendre la realitat. Una realitat que penetra els cossos i modela les consciències. Que ens fa ser més optimistes en la creença, convertida en determinació,que es poden canviar les coses. Des de ara...ja! Cóm però?

 

Mermaids and Minotaurs

Per què els hòmens són minotaures i les dones sirenes?
Els minotaures eternament infantils, sense cap, concebuts 
de forma poc natural, sempre insatisfets.
Les sirenes, pel contrari, són seductores, representen les
profunditats submarines d'on hem nascut però on no podem
ja viure.