Amor i Ironia XIV: Amor Còsmic i David Hawkins.

L'amor cura.transforma la vida, segons David Hawkins,no es tracta de l'Amor romàntic, no es tracta d'una relació, ja que és una petita part de la vida humana. El romanticisme, l'amor personal, sols és una petita part de les formes d'amor presents a la nostra vida: l'amor als nostres animals, a la llibertat, a la iniciativa grupal, l'amor com a lleialtat...fa augmentar els sentits positius,de tots els que ens envoltem també. L'Amor és capaç de sanar, i si, com ha de ser, és incondicional, no hi ha expectatives ni traïcions amagades. Hawkins, pioner de l'estudi de la consciència, és autor, junt a altres psicòlegs i persones procedents de diferents àrees professionals, és la persona que més ha pogut influïr en el anomenat Curs de Miracles,veritable reprogramació de les nostres emocions per a la vida amb una projecció de canvi interior, com a eina de transformació espiritual. En successives entrades, on intentarem un bon enllaç amb altres experiències i eines ja siguen religioses o no, realitzarem una crítica constructiva d'aquestes idees. És Hawkins un il.luminat més de la new age amb influències  orientalistes? Aquesta veritable reprogramació, no sembla un "rentat de cervell"? On és la posició politica quan arriba a dir que fins i tot "hauriem d'estimar" Adolf Hitler? Ja em parlem.

Chantal Maillard: Todo es vacío, pero la nuez...que bien sabe!

Chantal Maillard, es mi poeta favorita en español.. Es concisa y golpea de una forma tan filosófica pero a la vez, desnuda de abalorios. Como si careciese de pudor, desde una óptica que acepta el dolor y la oscuridad, pero también afirmación de vida.

Caminar aventando el miedo
Sin apenas pasado entre alas.
∆

Labios hinchados. Al envés del lápiz
        El frescor del grafito.
∆

La mente como una mosca incordiante.
                     Manotazo.



Estos tres ejemplos de aforismos de poesia pura, me dejan encajado entre la razón de lo cognitivo y la desazón de un sentimiento capaz de ver la realidad con ojos sin concesiones. Pertenecen a su última obra La herida en la lengua (2015), obra cortante y sincera.

Amor i Ironia XV: Walter Benjamin i Karl Kraus: Vida literària i prostitució.

"La literatura es existir bajo el signo del espiritu, como la prostitución es vivir bajo el signo del puro sexo" assenyala Walter Benjamin a propòsit de Karl Kraus, i ara no direm allò de "periodista i escriptor" de Karl Kraus ja que irritariem, amb tota la raó a Quim Monzó. Benjamin diu de Kraus q "la prostitución es una forma natural y no una creación social de la sexualidad" i
a continuació passa a criticar les implicacions teòriques d'aquesta posició per a la qüestió clàssica Natura-Cultura. El problema de les relacions Natura-Cultura, amb una visió temperada i certa, ha de configurar una eina tradicional de la Filosofia amb el nostre entorn nou de sentiments: la critica amb l'experiència. Les afirmacions de Walter Benjamin són a Programa de Filosofia futura. El concepte de aura en Walter Benjamin serà un dels indicis del senderi que hem de marcar-nos per trobar una resposta a la qüestió proposada: quin és el futur de les relacions amoroses en la nostra societat digital?

cor intel,ligent

Citat per Julio Cortázar a Ultimo Round (1974)

LA inteligencia camina màs que el corazón,
pero no va tan lejos Proverbio chino,

Amor i Ironia XIII.Kafka i l'Amor de Pare.

Encara que l'objectiu del nostre estudi és el dolç i agre territori de les relacions amoroses entre "iguals" i els possibles futurs és clar a ulls clars que el vincle amb el pare i la mare és un factor cabdal. En la seua obra Carta al pare (1919 Kafka recorda amb amargura i de forma nitida diversos fets q conmocionaren la seua infantessa i marcaren la seua vida. En aquest cas es refereix a la ironia com a forma de càstig: Et mereixia una especial confiança; de fet, era la que millor s'adeia amb la teua superioritat sobre mi. Les teues admonicions solien pendre aquesta forma: 'no podries fer-ho aixi o aixà? Pot ser es demanar-te mAssa?...i cadascuna d'aquestes preguntes anava acomoanyada d'un riure i una cara maliciosos"_
F.Kafka Carta al pare Traducció de Herke von Leuwik.Germania 1995.
Per cert, lA carta mAi va estar lliurada a Hermann Kafka, pare de Franz Kafka..

Nietzsche i el Minotaure.

Nietzsche, en Más allá del Bien y del Mal (1885) assenyala: " Es cosa de muy pocos ser independiente. Y quien intenta serlo sin tener una necesidad , aunque tenga todo el derecho
a ello demuestra que, probablemente, no es sólo fuerte sino temerario hasta el exceso. Se introduce
en un laberinto, multiplica por mil los peligros que ya la vida trae consigo de por sí; de éstos no es
el menor el que nadie vea con sus ojos cómo y en dónde él mismo se extravía, se aisla y es despedazado trozo a trozo por un Minotauro cualquiera de las cavernas de la conciencia (...)"
Parágrafo 29.
Trad. de Andrés Sanchez Pascual.

Borges i el monstre del laberint.

"Si mi oído alcanzara todos los rumores del mundo, yo percibiría sus pasos.
Ojalá me lleve a un un lugar con menos galerías y menos puertas. ¿Cómo será
mi redentor?, me pregunto. ¿Será un toro o un hombre ¿Será tal vez un toro
con cara de hombre ¿O será como yo?
El sol de la mañana reverberó en la espada de bronce.
Ya no quedaba ni un vestigio de sangre.


-¿Lo  creerás, Ariadna? -dijo Teseo- El minotauro apenas se defendió."


J-L.Borges "La casa de Asterión" en El Aleph (1949)

Amor i Ironia XII: Teresa de Jesús.

Amor i Ironia XII: Teresa de Jesús.
La nostra cultura, o les seues arrels, són les de la cultura juevo-cristiana.
Gran part dels nostres sentiments sobre l'Amor i l'Enamorament estan
dibuixats per aquest eix greco-jueu. Amb la incorporaciò del paulisme i de
l'agustinisme la doctrina cristiana adopta la forma problemàtica del dualisme
ment-cos que forma part de la cultura occidental.
Un exemple de manifestació del conflicte Fisic-Psiquic en les relacions amoroses
el tenim en la manifestació de l'Amor divì com a forma superior de relació
amorosa. El misticisme conectaria ment-cos i l'èxtasi diví expressa el nostre Amor
de forma harmoniosa amb la nostra ànima. Assenyala Teresa de Jesús: Aunque en esto
de deseos siempre los tuve grandes, más procuraba esto que he dicho, tener oracion,
más vivir a mi placer. Creo que si hubiera quien me sacara a volar más, me hubiera
puesto en que estos deseos fueran con obra;mas hay por nuestros pecados, tan pocos,
tan contados, que no tengan discreción demasiada en este caso, que creo que es harta
causa, para los que comienzan no vayan más presto a gran perfección;porque el
Señor nunca falta ni queda por él; nosotros somos los faltos y miserables.

Amor i Ironia.Aforismes.

Va quedar tan enlluernat per la seua hermosura
que oblidà que la pluja era la causant d'un amor
inmortal i per tant amb data de caducitat.

Amor i Ironia X: Cortázar i Lezama Lima.

En Rayuela (1963) Cortázar cita a Lezama Lima, en una cita de citas: 81. Lo propio del sofista según Aristófanes es inventar razones nuevas.Procuraremos  inventar pasiones nuevas o reproducir las viejas con pareja intensidad. Analizo una vez más esta conclusión pascaliana: la veradera creencia
está entre la superstición y el libertinaje.   José Lezama Lima Tratado en la Habana (74).
La Rayuela de Rayuela lleva a conectar los referentes intelectuales con la cuestión de los encuentros fortuitos. Trasladado a las sociedades digitales los encuentros fortuitos son A)predeterminados por un algoritmo llamado google y b) las interconexiones por móviles las hacen imposibles...

AMor i Ironia IX. André Gide i Teseu.

André Gide en Teseo (1946) adverteix irònicament sobre les promesses d'Amor. En un obra breu
amb certs aires de misoginia i un sentit sarcàstic d'un humor que intenta donar-li la volta
al reprotxe sobre l'abandonament d'Ariadna. Recordem que la heroïna veritable de l'alliberament
del laberint del monstre Minotaure, ajuda a l'heroi amb el seu famós cabdell, serà abandonada
inexplicablement per Teseu en un illot. Ariadna sola és "premiada" d'aquesta forma amb un càstig injustificat?
André Gide raona que, en primer lloc, Teseu no suporta Ariadna. Ell necessita viatjar i no vol un compromis amb la filla del Rei Minos.Teseu intenta justificar-se amb la posició autoritària del Rei Minos que no acceptarà que el dos se'n vagen a Atenes. Ariadna respón que Minos ho accepta tot, com acceptà l'aventura de sa mare amb el bou. En el seu raonament interior Teseu s'explica diguent que ell no ha promés res a Ariadna, que no suporta el seu jurament d'amor etern i que ell prefereix la llibertat. La segona línia d'arguments justifica, segons Gide l'actitud deTeseu: la clau no és el cabdell lliurat per Ariadna, que no és de llana, sinò d'un material fabricat indestructible fet per  Dèdal, l'arquitecte del laberint, que és qui aconsella a l'heroi com sorpendre i matar al monstre.
Dèdal, a més a més, després de justificar la superioritat de l'home per l'ús de la tecnologia, s'acomiada  de Teseu amb un bes als llavis. Teseu te pressa, per matar al monstre per eixir de l'illa i continuar el seu viatge. Sense Ariadna, és clar. Ella serà abandonada per Teseu i obtindrà, tanmateix un premi major: serà arreplegada per Dionisos i la durà amb ell a la seua cort. Gide ironitza, amb un altre sarcasme, que Ariadna és més realment amiga del vi que de Dionisos. Aquesta, però, és un altra historia: ebrietat i enamorament?