Les cartes escampades, segons l'estil de Alejandro Jodorowski.

Les cartes van llançades cap a la cruïlla:
digues paraules i fes-les cantar.

Nostàlgia dels estels fugaços,
l'amant ideal esclata fóra de la casa trencada
cara a cara
la cruïlla s'amaga a les voltes del camí.
La paciència de la fidelitat
ha trencat el camí virginal
amb el tast de l'experiència.

L'Equilibri, l'ordre, ha esdevingut just,
mentre els reflexos de la lluna
han espentat els brams dels llops
amb les destrals enceses.
La intuïció ha dibuixat la certesa
en plors que baixen de les runes del cràter

El mitjancer tanca les dues torres
i dona foc que encén la vida.
Malgrat que tèrboles transaccions
tempten l'esperit
i l'engany és tan dèbil com la teua closca.

Una Revolució ha de moure els budells,
l'aigua fresca resta els ulls cansats.
Genoll i colze no poden dir mentides
i les mans duen poder de cel tornat.

Bob Dylan i Formentera.

Ara esdevé una llegenda que Bob Dylan va estar un parell de mesos, als voltants de 1971, en plena època hippie, passant una temporada després d'un accident de moto. A qui preguntes per l'illa, sempre preciosa, et conta la història del molí que va habitar el cantant-poeta en la Mola, i que va estar jugant als escacs a la Fonda  Casa Pepe. Dissortadament no hi ha cap prova documental ni cap referència, amb la qual cosa vulguem creure que és una llegenda, sense contrastar, ni cap dada, i és resultat de la nostra imaginació. Com totes les llegendes, pot tindre un poc de realitat...

Paul Auster, poeta.

Autobiografía del ojo
Cosas invisibles, enraizadas en el
frío, creciendo
hacia esta luz
disipada
en todo lo que alumbra. Nada
tiene fin. La hora regresa
al comienzo de la hora
en que respiramos: como si
nada fueran. Como si yo
no pudiera ver
nada
que no es lo que es.

En el límite del verano
y su calidez: cielo azul, colina púrpura.
La distancia
que sobrevive.
Una casa hecha de aire, y el flujo
del aire en el aire.

Como estas piedras
que se deshacen sobre la tierra.
Como el sonido de mi voz
en tu boca.

Versión de Jordi Doce
De "Despariciones" Pre-textos 1996

El novel·lista Paul Auster, a més d'autor de guions de cine, traductor i assagista, va  encetar la seua carrera literària com a poeta. I és que vist de més a prop, les seues obres tenen aquesta llavor poètica de les imatges fantàstiques, de l'atzar fet realitat. Els seus personatge viuen la realitat, les diferents realitats que ens envolten, com si foren un malson, o un somni darrere d'un altre somni...

Els seus poemes són, sens dubte, una carícia o un colp, que és capaç de esmenar una realitat massa capficada en lògiques binàries. Quan tots sabem que la màgia s'amaga darrere de un detall, un xicotet esdeveniment...

M'atreveix a profetitzar que si no li donen el premi Nobel enguany...s'ho mereix sense cap dubte.