El misteri del Minotaure es torna a estrènyer

Aquest conte és continuació de dies anteriors

VI
De nou, sobtadament es va girar un enrenou que va interrompre
la paraula de l'extranya figura. Una munió d'ocells rapinyaires
van aterrar a la pedra cridant i raucant com si no foren aus sinò
amfibis amb plomes i de mala casta. El Minotaure va reaccionar
amb al principi amb crits i advertiments per fer fora els incòmodes
i pudents rapunyaires però a més a més, al no poder amb ells
va haver de traure el seu bram característic.
Els ocells de mal averany, tanmateix, van romandre inmòvils i ara en silenci.
Quan el més gran d'ells va pronunciar amb veu suau i llengua semítica les següents paraules:
La Dama que apareix en aquest racó del bosc té mala lluna
i un tatutatge que és més a prop de la mort que de la vida, estàs avisat i
dit això la dotzena de ocells que romanien al cim de la pedra s'enlairaren
i desaparegueren en un bosc que ja s'havia tornat fosc.
La figura que s'estava callada com una estàtua de sal va acostar-se
al Minotaure que restava bocabadat. Una llàgrima li regalimava per la galta esquerra
i va acostar els seus petits llavis als llavis del monstre Minotaure
(Continuarà)

Ara el Minotaure ha de saber plorar

V
Em veure's el Miniotaure el seu rostre trist i pàl.lid
reflexat en la llàgrima de la dama, que avui anava vestida
d'un negre pur com el desig que sentia pel monstre,
va vore`s com en un mirall com quelcom no s'havia vist mai.
Com que les llàgrimes naixen d'un pit capaç de
fer sorgir cap a l'exterior una emoció per tal de sobreviure,
ell va notar al seu fons del pit com un moviment, tanmateix ella
va alçar la mà, com qui no vol ser interromput i,
 per fi, va dir unes paraules que quedaran per sempre
 en l'ànima del monstre tímid:

(CONTINUARÀ)
 

Origen del somni del MInotature

IV
Amb el cap ajocat va entendre molt prompte
que havia d'eixir del laberint i tornar
a endinsar-se en el bosc.
I a la lluna següent, la primera lluna de la primavera
va tornar al clar del bosc encara a boqueta nit.
Ella l'esperava.Portava els ulls pintats i anava perfumada
com les sons d jesmiler lluint el capvespre,
i acostant-se a ella va advertir q una llàgrima regalimava
pel seu rostre amb les celles arquejades pel mal de lluna.
I molt lentamemt la llàgrima va reflexar de forma directa
el rostre eixelebrat i melancòlic del monstre..
CONTInuarA....

El llamp transfigura la nit al dia.

III
De sobte la seua veu va ser interrompuda
 per un llamp sec que va mutar la nit en dia
iluninant tot el paisatge groc. Tanmateix la figura
havia desaparegut i al seu lloc una gata blanca,
elegant i ràpida va baixar
de la pedra que presidia el clar entre arbres i va anar
a refugiar-se en el bosc.
El Minotaure va quedar-se perplex
(continua)

Auspey

Els auspeys eren religiosos romans que podien expressar presagis
examinant el vol dels ocells.
He vist volar teuladins i puc amb certessa pensar que eixirà el sol en un parell d'hores.
Serà el primer sol de la primavera.

El Minotaure plora amb la pluja

II
Deambulaba el Minotaure pel seu laberint quan va decidir
eixir a passejar la seua tristesa.
 Prompte va acostar-se
a les proximitats del bosc i va dubtar un moment,
i va decidir endinsar-se en la foscor, malgrat els riscos i el perill
de perdre's ja que quasi era de nit i a l'interior del bosc encara era més obscur.
El bosc era dens i impenetrable. No hi havia cap senderi ni marca visible.
El Minotaure va rebre les arrapades i els arbusts li clivellaven el tors i els braços.
Però ell estava acostumat a ferides pitjors i no tenia por.
De sobte va aparèixer al bell mig d'un clar sense vegetació
i en forma circular. Al centre d'aquell territori petit i acollidor
s'erigia una pedra gran de forma cilindrica i irregular.
I al costat de la pedra
una extranya figura que semblaba humana, recolzada en una de les parets

dreta i en silenci. El seus ulls lluien como zafirs i els seus cabells eren llargs
com els de una bruixa pentinant-se'ls a l'estiu.
En aquell moment la va reconèixer. Era ella. Amb aquell posar de dama alegre
i alhora plena de melangia. Va anar acostant-se a poc a poc i ella va aturar-lo
amb un senyal i tot i pronunciant les següents paraules:
CONTINUARA
 

El Minotaure no podia plorar

I
El Minotaure era incapaç d plorar.
Malgrat el retard d la primavera,
la seua cambra situada a lentrada del laberint
encara encenia l'estufa d llenya com al més cru hivern.
I el retard del naixement d les flors, ell s'alimentava  de roselles,
provocaba tristesa però ni una llàgrima li queia.
Fins q un dia...

El dia d'avui ha de passar quelcom extraordinari

El dia d'avui
patirem, o gauidirem segons es mire,
un esdeveniment extraordinari
que trasbalsarà les nostres vides.
Abans de l'hora del Angelus
es produira un fenòmen,
ignore si natural o metafísic,
que farà caure tots els nostres
prejudicis i creences.

La gata negra ha parit cinc gatets

la gata negra ha parit cinc gats
bo son sis són set..
que hi farem amb els gatets.?
els portarem a asa la iaia i fara
una paella de gats
 com en la postguerra.
Cal no perdre els bons costums.

des de dins del foc

Des de dins del foc
naixen les guspires
trencant tot el toc
lliscant els peus per on respires.
Qui te consciència d respirar
és capaç d'albirar
el sentit del pas
i ficar el nas
en el futur passat.

El viatge a l'illa de L'Albir

Era un viatge interior on els somnis més profunds
esdevenien d'una serenor com l'estanc d'un palau submergit.
Al bell mig naixien a escala petita tots els cims del subsòl
argentats de neu fluïda amb el ritme dels reflexos
de gestualitat acompasada.
Per fi l'alliberament de sentiments captius
trencava les ones d'un destì no escrit.
Ara s'encetava una sòlida lluna que ja no era un mirall:
els meus peus veien l'eixida joiosa d'un sol nou.

Orfeu encandila a les sirenes

Orfeu s'encara a l'amenaça de les sirenes
amb la temperança de qui sap el seu destí.
Agafa la trompeta,
i amb un estil entre blanc i negre,
entre Chris Botti i Miles Davis,
talla les cançons embafoses
de les sirenes embogides.
Els argonautes han superat la prova
I s'encaminen amb l'orgull
De saber-se units amb la música
Contra l'amenaça de les arpies.
Són pecadores d'estiu
Penedides d'hivern.
I molt prompte la guerra de sexes
De la que parlara Leonard Cohen
Serà la realitat més corporal.
La victòria és impossible per cap bàndol:
sols la poesia pot unir les ànimes
d'ambdós sexes.
Però el conflicte contra el patriarcat
és necessari. Sols fa falta
la trompeta d'Orfeu i el telar de Penélope.
I teixir una tela quen ens tape del sol i la pluja.
Preferisc això, sopar i després estimar-nos.

Walt Whitman i l'Ànima.

Walt Whitman canta al cos elèctric,

lloant la perfecció dels cossos

i especulant amb la possibilitat

que identifica cos i ànima.

És possible, com diuen cientifics que l'Ànima siga siga el  cervell,
tanmateix l'Ànima es quelcom preciós
i caldria alliberar-la de ser captiva de les idees religioses.

Aquesta nit somiaré núvols

Aquesta nit somiaré núvols

esquitxats de fang,

ordiré la corda que els nuga

a una vida encetada en tancar els ulls.

Els agafaré com qui caricia una fumarada.

M.CARMEN SÁEZ El costum dels crepuscles.

Funció dels somnis

"Els Somnis ajuden la ment conscient

a preparar el cami que ja esta dibuixat"

MARIAN ROIG El origen de los sueños.

viajar

"Si hubieras viajado más, sabrias menos"

ELIAS CANETTI

Comiat

L'Amor originari es sembla a l'Amor per vindre
com l'abandonament d'un pardal del niu
fa dibuixos amb les ales semblant a un ocell nòmada
 albirant  la seua
 destinació.

Lucreci

Lucreci va comprender de seguida la diversitat de les idees d'aquest mon
I la inutilitat d'esforçar-se darrere les idees.

Marcel Schwob.