Les tres xiques que s'ocuparen de la meua cura (III)

Jasmine, encara que hi vivia a Espanya, fa molts anys, havia volgut conservar la nacionalitat marroquina. Vivia separada, i encara parlava l'espanyol amb certes dificultats, amb dos fills, una filla, formal i estudiant universitària, i un fill, entremaliat i disruptiu. Unes cosines s'ocupaven, en la pràctica, de la criança, ja que Jasmine, s'ocupava de la cura de persones majors, quasi les 24 hores, excepte dissabtes, que lliurava. Convivien, amb el meu silenci, cada volta més profund, i el meu fill, adolescent, amb el qual tenia una relació complexa, difícil, ja que no entenia la meua enfermetat, i va patir, en silenci i sense contar-ho a ningú, per vergonya, les meues distonies. Ell, que és una persona tímida, pot ser, i ningú li ho va saber explicar, que la enfermetat de Parkinson, evoluciona de forma diferent en cadascuna de les persones, especialment les que la pateixen en una versió agressiva en una persona jove. Ara, tornem a Jasmine, Ja tindrem temps de parlar de la meua enfermetat i com em va allunyar dels meus amics, farts i cansats del meu voler viure al màxim...i amb una sobremedicació que em va perjudicar, acurtant els efectes beneficiosos i provocant-me efectes adversos. Tanmateix, ningú no sap, ni l'origen de la enfermetat ni per què hi ha tantes diferències entre malalts, símptomes, etc.

Amb l'artista, José James, al Festival de Jazz al Palau de la Música de València. A l'estiu de 2015, vaig convidar a tots els meus amics al concert, àdhuc, i en l'últim moment...a una dona rusa, que pretenia lligar. Era...lesbiana...però aquest és un exemple de la meua forma derrotxadora que em va endeutar, fins a les celles...(continuara)

Les tres xiques que s'ocuparen de la meua cura (II)

Dir xiques era, parle en passat però Trini encara, a hores d'ara, mana amb autoritat sobre la meua vida, a més de ser sanadora, i  bruixa segons la seua filla. Les meues innocents entremaliadures l'alteren, , lsols un poc, però irada, quan la seua ira ultratraspassa les parets, amb raó o sense,  fa realment por. Però realment Jasmine, ultrapassava la quarantena, la Pamela la ciquantena, encara que el seu cos, la seua alegria de viure eren  i la seua sensualitat. Mentres que la Trini, encara que vorejava la seixantena, també es conservaba ben fresca i malgrat la seua aficció a la cervesa, que li feia una panxeta molt graciosa, el seu cos i la seua ànima, eren molt joves i hermosos. Començant pel principi. Per Jasmine, va entrar amb la meua vida de forma ordenada i correcta. Jo, que fins ara vivia a soles, compartint amb el meu fill, cada setmana, amb sa  mare, després d'una separació de mutu acord, del que mai m'he he atrevit a escriure res i que ara, per fi, per les seues conseqüències, des de del que el meu propi fill i sa mare, decidí emportar-se'l, argüint la meua vida inestable, i que el meu fill necessitava com adolescent, estabilitat; i el meu fill, a causa de uns fets que narraré, també va decidir anar-se'n amb sa mare. Cosa que ja tenia en ment, pot ser per què no entenia la meua forma de vida, un poc caòtica... haurem de parlar, molt prompte de la separació, encara que ja han passat molts anys, mai he gossat parlar-ne. I, finalment, la causa oficial de la marxa del meu fill, la meua malaltia, de la que tampoc he escrit mai i ara escriuré, per fi... No era per a xiquets, cosa que en part s'equivoquen i tenen raó...Anem a pams...a poc a poc. Vull contar tota la veritat sense ferir a ningú, tampoc a mi mateix, però vull contar-la ja que esdevé un misteri...com les persones poden estimar-se i oblidar-se que s'estimen. Que l'amor és capaç de sanar. I que la vida s'ha de gaudir...des del principi...I que el meu silenci, llarg com un dia sense pà, s'ha acabat... vaig a parlar per fí...de coses que han de ser contades...i si no les conte jo, no les contarà ningú....perquè no foren testimonis o, igual no els interessa contar-ho...
 La mare del meu fill, a la qual anomene "la ben rullada", és hermosa, i pot ser no és prou feliç...Diu que la custòdia del meu fill és una cosa pràctica...Jo també vaig a ser pràctic...M'ature, ja que estic barrejant fets del passat amb l'actualitat i es necessita una certa distància, per poder tractar el que ha passat amb certa equanimitat, i no ser injust, ni amb elles, ni que la meua autocomplaença, exagere a favor meu uns fets, que realment semblen fantàstics i inversemblants. (Continuarà)

les tres xiques que s'ocuparen de ser a la meua cura

Eren tres, les més importants, dones dels últims dos anys. Dones que estaven al meu càrrec i em feien el menjar, em netejaven la casa, i a mi, i ordenaven i dirigien la meua vida. La primera, Jasmine, era Amazij i es va ocupar de mi des de abril de 2017 fins juliol d'eixe any. Després va vindre Trini, que era mulata, mig valenciana però més d'Alacant, mig africana. La tercera, hermosa i d'una maduresa fèrtil, va ser Pamela, de Panamà, encara que d'arrels mexicanes. Pamela va compartir amb la Trini ocupant-se de mi els caps de setmana, encara que eren molt diferents. Amb caràcters i físic molt diferents. Tanmateix, narraren els fets, en ordre cronològic, i, per tant, començarem amb Jasmine, una amazij hermosa, amb uns llavis prims i un cul gran, molt gran..(continuarà)