Per una nova Teoria de l'Acció Amorosa (III)

Dins de l'Acció amorosa, Ja Stendhal ocupava part de les set fases de l'Enamorament al desencís i les futures llavors de conflictes i del desamor. En concret l'anomenada cristal·lització separada en dues fases concep la futura desafecció conjugal o dels amants com un camp  revolicat de carabasses i sospites, es a dir, de rebuig domèstic i d'una subterrània erosió de l'atracció amorosa per l'allunyament i el desencontre...Ortega i Gasset critica la posició d'Stendhal. No entén el filòsof, defensor del dandisme un corrent de la filosofia burgesa on es defensa que cal enfrontar-se a les masses de treballadors que tot ho deixen igualat, planer, cóm al bell mig de l'enamorament, on tota la realitat es veu de color rosaci, puga existir ja un nucli on ja existeix desconfiança, on puga buscar-se "el pèl a l'ou". La fórmula d'Ortega y Gasset d'introduir  altres fórmules amoroses, com l'amor entre germans o l'amor entre pares i fills, no acaba de clarificar la qüestió, tanmateix tot ho embruta amb la crítica de l'hedonisme, culpable del desamor, en una línia que l'acosta al puritanisme.

   

Per una nova Teoria de l'Acció amorosa (II)

Repasem alguns dels trets que ja treballarem en entrades anteriors:
A l'Entrada del 15 d'Agost de 2015: sobre el futur de les relacions amoroses. Sintesi de com la Posmodernitat ha trencat la  narrativitat  de les relacions amoroses ha desaparegut en la mar de xarxes i la multiplicació de la monogàmia serial, es a dir, un emparellament a continuació d'altre..com si es tractarem d'objectes d'obsolescència programada de la societat de consum...Ja no existeix un amor únic...sinó una sèrie quasi idèntica d'emparellaments d'objectes molt similars i, per tant, intercanviables. Ningú creu en l'Amor, malgrat les declaracions pseudoromàntics, el perllongament de la vida humana, ha transformat aquell t'Estimo, per sempre, per un t'estimo...fins que trobe alguna cosa millor. Tot reglat per un biologicisme i uns reglaments, que regulen les emocions que duen allò del sentiment amorós, amb una vessant determinista, quan ocurreix allò que anomenem "Amor", un sentiment que et cau del cel contra el que no es pot fer res, les hormones i les diferents feromones, la química...que atrau els cossos...d'una forma inevitable.. (continua)

Per una nova Teoria de l'Acció Amorosa.

Hem considerat en el nostre assaig a Theoria com a visió que ens acosta al desvelament. El vel que ens amaga la veritat ha de ser llevat amb suavitat però també amb energia, amb la força de la passió que té les raons, la Raó Pràctica, del seu costat. En una ocasió anterior, seguint el blog durant l'Estiu de 2015, ja considerarem, segons la perspectiva de la sociòloga xilena Eva Illoiz, que l'amor, davant el descrèdit de l'Amor Romàntic, sols podia ser possible convertit en una acció-reacció irònica. Aquesta ironia manllevava la passió, sens dubte, però era realista, en un context, el de l'Amor Postmodern, on regna la substitució de l'objecte d'Amor, en sèrie, donat que l'emparellament vé sempre en la direcció de la monogàmia serial. Calia un trencament d'aquesta falsa monogàmia per un nou amor platònic? Tenia raó Stendhal quan explicava que ja en les primeres  fases de l'enamorament vé incorporat el desencís? (Continuarà)