Eren ja persones adultes, Adam i Eva vivim la seua soledat compartida al Paradís. Restaven soles les nits de tempesta i s'abraçaven Eren dos éssers, com la resta d'éssers vius, resultat de l'Evolució de les Espècies. Realment la única diferència que hi havia entre els primers éssers humans i la resta d'éssers del Paradís, era que els animals eren silenciosos. Ni remugaven ni raucàvem. El primer ésser viu que va fer ús del llenguatge va ser Eva. Segons consta a l'ADN, on tot està escrit, ella va ser el primer ésser en emprar el lenguatge parlat i la primera persona que va escriure els següents versos en una fulla de roure:
Hola, sóc Eva in sóc un ésser ple de dubtes però decidida a cantar als estels i posar-los un nom a tots i totes les criatures de l'Univers...I en eixe instant va començar allò que anomenem fil temporal d'esdeveniments, ja que abans de l'escriptura al Paradís no passava mai res. Aquest precís instant decidirem, a suggeriment d'Eva, abandonar el Paradís en busca d'aventures lluny d'aquell indret tan perfecte...que era avorrit ja que mai no passava res. Estigueren d'acord en nàixer com a éssers lliures i iguals, en dignitat i drets, i d'aquesta igualtat neix la resta de drets compartits pels primers éssers humans del que es té notícia.
A Eva li agradava passejar solitària i solia raonar amb una serp perduda, que la ignorava, malgrat els arguments emprats per la primera dona racional, plena de percepcions assolides per la experiència dels sentits.
Tot va passar durant una migdiada, de molta calor als inicis de l'estiu. Eva va llançar la següent qüestió a Adam que estava endormiscat, els dos a l'ombra d'una figuera. I és que les figueres no donem bona ombra, és apegalosa i dona eixides al pensament que solen tindre conseqüències...
inesperades. La qüestió era dura i va tindre conseqüències per a la història de la Humanitat: "que et sembla si creem un ésser Superior, i diguem que ha estat ell el creador de totes les coses? El Paradís va quedar com una placenta abandonada, i si creem un ésser i li diguem que és omnipotent, quedarà un indret no tan solitari... Adam va arrufar el nas i gratant-se el coll va dir: "Si és un ésser superior, podria ser masculí?". Eva va remugar amb totes les seues cames i va respondre:"Tinc molts dubtes, que haja de ser masculí però mentre quede escrit que no tindrà més importància ni transcendència... a la fí es tracta de donar una certa estètica. Hem de prometre'ns que sols creem aquest ésser suprem per raons artístiques." Va afegir amb una certa irritació...Adam i Eva no solien discutir ja que com bons amics íntims es duien força bé. I tot i ignorant les conseqüències de la seua innocència es posaren a la faena. Agafaren un grapat de pols seca que hi havia en un dels pocs racons eixuts del Paradís. I el posarem a remulla tot i que va començar Eva a pastar fang, Adan la va imitar amb menys traça que la seua companya començarem a donar-li forma, primer als peus i després a la resta del cos.
Va quedar un personatge, més a prop dels cinquanta que dels quaranta, amb una barba llarga i una
túnica llarga, amb plecs que costaren de fer, però que al final quedaren bé.
Per donar-li vida a Eva se li va ocórrer escriure una paraula en un paper, paraula que va quedar per sempre secreta, i a l'introduir-li el paperet en la boca el personatge va començar a moure, amb cert nerviosisme.
(Continúa)
