diumenge, 29 de maig del 2016

Poemes de l'illa

Sempre que tornem a l'illa,
És com reviure a la placenta
Delers dels primers éssers humans
Conservant al cervell reptilià humà
Els primers records d l'espècie:
Des de la ira fins el plaer de la animalitat
Que esdevé sàbia entre els nostres cossos
Que es busquen en la foscor.





dimarts, 24 de maig del 2016

Plens de lluna

La lluna ompli tots els racons de la foscor,
Àdhuc quan s' ennuvola
El crits de les oronetes s'enmirallen,
Dolces la sortida de la mar agitada.

diumenge, 22 de maig del 2016

La xica de la terra(III)

(Continua del passat 2 de maig)
Després de travessar la xicoteta capital de l'arxipèlag arribarem al que semblava un petit motel nordamericà. Eren les set del vespre i un sol esmorteït i durador va aparèixer al fons de la badia.
Baixà del taxi i el conductor l'esperava amb la motxilla i un ticket que resultà econòmic. <ja et contaré demà el meu sonmi.I li va agrair amb la mà estesa la  seua comprensió. Ella li va allargar la mà i va sentir-lo a ell càlid amb l'amabilitat de qui espere alguna cosa més que un simple viatge en taxi a un motel en prinicpi solitari, amb la badia de fons.No em deixaràs amb les ganes de pensar en el teu somni?Va inquirír ella anhelant una nova trobada i anant directa a la recepció amb la seguretat en terra estranya de saber-se en un lloc segur. Ens trobarem demà i et portaré a la vall verda va convidar-la a visitar la illa junts en el seu taxi? Aixó semblava, Ens veiem demà a primera hora, respongué amb netedat i amb qui promet sincerament.
Al dia següent el taxista l'esperava amb un mapa i una borsa de queviures per passar el dia  Visitarien, el lloc on havien tingut el seus somnis respectius.La cova de Ländstrom, un indret turistic de les Faréoe amb autobusos de japonesos. Què hi feien allà els japonesos? es preguntà ella mentres arribava el taxi començà a ploure dèbilment sobre la superfície de la illa gran de l'arxipèlag.
(Continúa)

divendres, 13 de maig del 2016

El profeta Daniel gemegava entre somnis

El `profeta Daniel gemegava entre somnis. Somnià amb Yavhé, preguntant-se que li`passava pel cap abans de la creació de l'Univers. Després va pendre un cafè i va sortir a passejar. Yavhé, mentrestant, va desemperint-se i va decidir afaitar-se la barba que duia tota la última eternitat. Vagarejava entre corrents d'aire i núvols cabrejats. Aleshores va decidir crear el Món. Per que ho habitaren les bèsties. I li donarem llum els estels. Va crear les roques i el ví .Les olives i la mar. La resaca i els polls, I la música i la filosofia. I, per últim, va crear els somnis que tindrien els humans. Per tindre memòria dels dies i les nits que espenten el destí. I en eixe precís instant Yavhé va despertar. Per acostar-se al profeta Daniel que dormia de bocaterrosa al seu costat. Daniel li va somriure al vore`l acabat d'afaitar. El va abraçar i li va dir a cau d'orella: he somniat que creaves el Món. No sé si va ser un somni, el cas però estem aquí. Sonmien i respirem vida. I en aquest instant, remugant, el profeta Daniel despertà del somni.

Publicat com a Epíleg per Joan Pau Cimarro a El origen de los sueños. Un análisis transgeneracional de Marian Roig editat per Instituto IASE. València 2015.



dissabte, 7 de maig del 2016

És inevitable mirar el passat?

Mirar el passat, o reviure-ho, és poc recomanable. És inevitable però,
si els teus somnis  teixen la teua memòria, el passat treballa com un
text somniat.


divendres, 6 de maig del 2016

Nietzsche i la dança: la vida ha de ser viscuda.

A El cant de la dansa, en la segona part d'Així parlà Zaratustra , Nietzsche narra com Zaratustra, passejant pel bosc, es troba en una clariana amb un grup de dones joves dançant. Ell voldria, com un petit Dionís, dançar ja que té un cert impuls on ho desitja fer...però la seua saviesa el té bloquejat...hem de tindre present que qui vol ballar no reflexiona sobre la dança. Les dones que ballen es senten observades per Zaratustra i eixa proximitat les fa sentir incòmodes i reaccionen amb burles a les afirmacions sobre  la saviesa com, quan afirma la mirem entre vels i provem d'atrapar-la amb xarxes. Quan finalment les dones acaben de dançar i se'n anaren Zaratustra entristí, demanà perdó per la seua tristesa i reiterà les qüestions relatives al sentit de la vida, mirant al seu voltant el bosc humit i fred, Per què? Per a què? Amb què? Cap on? On? Com?



dijous, 5 de maig del 2016

Hesitació: el dubte del dubte.

Puguem triar els nostres sentiments? El sentiment de hesitació és el paradigma
del no saber que voler.
Per no saber no es sap si te la vols jugar a cara o creu...
És un sentiment incòmode però més freqüent del que sembla...és una indecisió...
indecisa...

dilluns, 2 de maig del 2016

La xica de la terra (II)

(Continúa del passat 10 d'abril)
De sobte en sonar el llamp, va despertar-se enmig d'una pluja dolça de que colpejava amb suavitat la marquesina de l'autobús al centre de Torshavn. Estava tan cansada que s'havia adormit a l'espera de poder anar al centre de la capital de l'illa. L'indret era solitari, No hi havia ningú als voltants. Amb l'excepció d'un taxi i el seu conductor adormit al seu seient. La xica de la terra s'alçà del banc, humid i un poc glaçat. Les circumstàncies eren com, en altres ocasions des de que va començar el seu primer viatge, una improvisació. Se suposava que havia d'estar abans de les set de la vesprada a l'alberg on havia reservat. I oblidar-se'n de la possibilitat d'usar el telèfon mòbil, va decidir despertar al taxista i anar directament a l'alberg. Uns colpets a la finestra del taxista, que estava arraulit amb la boca ben oberta, i sense respondre, fins que ella va colpejar amb força el vidre.
En pujar al taxi va caure que no portava la motxilla gran, on duia quasi tota la roba i estris per al viatge a un lloc fred, com les Faröe, i en fer-li-ho saber al taxista, que s'havia disculpat amb gestos oberts i amables, aquest va pregumtar-li pel seu equipatge. Va aturar l'automòbil, que ja havia engegat uns pocs metres de la marquesina, i va tornar enrere, i va agafar la motxilla. Havia restat banyada per la pluja. Li va a estranyar, i va pensar per un moment que algú l'havia mogut de l'abric de la marquesina.
El taxista era amable, i endormiscat, va rebre el paperet de l'adreça de l'alberg, amb un somriure encalçat en una certa ironia. Va girar-se, i el seus ulls van fixarse en la xica de la terra, quelcom més que  una passatgera corrent. Amb tranquil·litat i un gest directe va dir-li en un anglés correcte: conec llocs millors a Torshavn per passar una nit o més, les que vullga vostè, que no és anglesa, per cert, va respondre's ell mateix. I la xica de la terra, deixar-se'n endur per la seua intuïció va dir-li que si, que li duguera a un lloc millor...que confiava en ell. A la fi, tenien coses en comú, com quedar-se adormits en llocs públics, va dir-li ella.
El lloc no era cèntric, com l'alberg on havia reservat vostè, li va dir el taxista mentres esperava un semàfor. Hi havia ben pocs, de semàfors en aquesta ciutat, pensà ella mirant Torshavn amb ulls encara adormits pel somni que havia tingut. Com si llegira, els seus pensaments, el taxista, un danés resident des de feia pocs anys a l'arxipèlag de les Feröe com li va dir després, li  preguntà, deixant-la a ella ben bocabadada, que si havia somniat alguna cosa per què ell si que havia somniat. Que quan li va despertar  pels colps de la finestra estant, ell estava somiant. I si le feia res que li ho podia contar, qu entenia que era quelcom privat i molt íntim contar somnis a una desconeguda. Però el trajecte fins les afores de Torshavn seria d'uns deu minuts, suficients per contar-li un somni que va deixar a la xica de la terra amb la certesa que no hi ha de casualitats en aquest món. Que l'atzar pot ser necessari i que mai existeix l'atzar més enllà del cercle polar àrtic.
(Continúa)