la prudència

                                                         La prudència és la més  sofisticada
                                                          i subtil

de totes les traïcions

Carta de Minotaure a la princesa Rhània

Molt estimada princesa Rhània:
Tinc la certesa q allunyar-nos
pot ser una catarsis
de consequencies imprevisibles.
Puc recordar els moments feliços
que hem viscut. a voltes, si no fòra
per les ganes d  plorar q tinc, crec
q el destí que ens allunya,
Acostaria els nostres cors
a frec a frec amb la voluntat
decidida  d'estimar-se.


inseguret pertanny

Quan els cors miren el fons de l'Ànima.

                                        Quan els cors miren el fons de l'Ànima
                                        troben dues coses: serenitat i vertigen.

Decideix la lluna

La Lluna ha decidit fer flames
de tot allò que ens ha pogut ferir.
Amb les cendres farem un palau
on viuran totes les nostàlgies
hereves d'un millor futur.

L'Amor és el combat

                                         Em pregunten si estic enamorat,
                                          que per què escric sempre d'amor.  
                                           que per què no faig poesia politica de combat.
                                          I jo dic, amb veu alta i clara:
                                          L'Amor mou el món. L'Amor és el combat.

   

L'Amor és l'intercanvi.

"L'Amor és l'intercanvi de tots els pensaments, de totes
les variacions de l'Ànima, buscant diferències infinites
i trobant infinites reunificacions, girant-se cap a tota la
multiplicitat de la natura per beure amor amb cadascuna
de les seues vides."

Heterodòxia

                                           L'heterodòxia és, sempre, soledat.
                                           O viceversa: la soledat és sempre heterodòxia.
                                           JOAN FUSTER

L'amor desprotegit

                                         Des de que l'amor queda creuat amb la convenció conjugal
                                           queda desprotegit i apàtrida.
                                          HANNA ARENDT.

Sent les caricies de l'atzar

                                          Sent les caricies de l'atzar
              b                          extenent-se per la meua columna.
                                           I les besades trencades
                                           abraçant la saviesa dormida.

Ha caigut una tempesta bruta

                                           Ha caigut una bona tempesta a sobre.
                                             Els cors voladors han anat a refugiar-se
                                             al gairó d les cantonades.Com a nòmades
                                             han de girar cua i enlairant-se a cel obert.

L'Única manera de conèixer

                                         L'Única manera de conèixer una persona
                                          és estimar-la sense esperances.
                                          WALTER BENJAMIN

.

El Minotaure brama a la vora del desert

                                         El Minotaure brama a la vora del desert
                                          que aquesta tardor és verd
                                         amb aigua a vesar on abans hi havia dunes.
E                                        Està ferit i paga la pena recordar
                                          encara
                                           te ferides recents.
                                           Sols va buscant el seu cor nòmada

                                         que acabà enlairant-se
                                          amb destinacio coneguda
                                          descansar a la illa de Cerdenya
                                          per poder escriure i viure
                                           la dolçor del Sol hivernal.

Viure al melic dels somnis

El melic dels somnis esdevé
el nucli d'allò oniric
que queda secret
i que mai pot ser llegit.

Quan a les acaballes d la tardor...

                                          Quan a les acaballes de la tardor
                                         mou encisada la memòria
                                          l'ombra de l'ànima
                                          pessiga amb els seus dits nocturns.

He d"endinsar-me al teu cor

                                         He d'endisar-me al teu cor
                                          per veure l'espill de mirades
                                           futures.

Tot allò que dorm

                                                     "Tot allò que dorm és infant de nou"_
               n                                     F. Pessoa.

L'inutile beauté

"Las mujeres de singular belleza estan condenadas a la infelicidad"
Th. ADORNO.

A vós, dona verge santa Maria

                                                            A vós, dona verge santa Maria,
d                                                           dó mon voler, qui es vol enamorar
                                                              de vós tan fort, que sens vós no voldria
                                                              en nulla re desirar ni amar;
                                                              RAMON LLULL

Evangelis per a sanar.

Joan 2:23-25
Jesús sabia que ells (els apòstols)anàven a dubtar fins lúltim moment.
El teu trajecte es tan sinuós com el laberint de la catedral
de Chartres.Tanmateix al final has de vèncer: arribes al centre
del laberint. Per això has d dubtar finsl'ultim moment.
Alejandro Jodorowsky

Fins que un dia va aparèixer ella.

                                          Fins que un dia va aparèixer ella,
                                        amb una llarga trena daurada.
     o                                   El seu perfum es desprenia com
                                            la terra banyada.
                                            Ella va triar el germà més alt, el carxofer,
                                            prompte, però es fixà en l'altre germà
                                            amb uns ulls blaus celestes.
                                            al final tanmateix va preferir quedar-se
                                             a soles entre els limits d la soledat
                                             i el bon quefer d les altes amistats
                                             ben cultivades.

   a

Gozan siempre las almas racionales

Gozan siempre las almas racionales
de un deleite seguro y purisimo

mejor que los amantes desgraciados
que al mismo tiempo de gozar fluctúan
Sobre el hechizo del amor incierto.
LUCRECIO