El bol tibetà del Minotaure

El Minotaure ha quedat captivat
pel so hipnòtic del bol tibetà
que li ha regalat pel seu aniversari.
El porta on ell va: se'n va a l'illa
amb el seu so de les profunditats
de la mente plena de vibracions
que mouen tot el cos
i capgiren la ment en la bona direcció
espiritual que tant ha marcat
les darreres setmanes.
Seria una bona entremaliadura
dur-lo a l'esglèssia i vore
com van emergint d'entre la boira
tots els mites futurs encara no escrits.
Tot allò no present a l'escriptura,
haura estat escrit en cert instant
de les nostres vides i també en el passat futur.

 

El Minotaure nada a la llum de la lluna

El Minotaure nada a la llum de la lluna
entre reflexos sobre la mar encisada.
 Recorda el somriure de la sirena de riu
i no pot oblidar les nits a la vora del llac.
Aniria a buscar-la, els seus consellers però
l'han advertit que no s'acoste a ella.
De moment els farà cas.
De moment.

avui es laniversari del minotaure

se tasta a l'ambient
un esdeveniment singular:
el solstici ha capgirat
totes les llunes pervindre.
ara sha realitzat
la il.lusio d ser
prop de leixida del  laberint
dibuixat al seu cos.

El dia que aquell Estel es va creuar

El dia que aquell Estel es va creuar en el meu camí, de nou,
vaig pensar quina dissort la meua ja que ens trobàvem al mateix camí
i en direccions diferents. Com si els ritmes de les esferes
tingueren peus amb direccions de colors diversos i no oposades però.
El meu cor va parlar-me amb paciència i va dir-me a l'orella:
Tot allò que passa no està escrit en cap lloc, ni en els somnis
ni en els llibres i tots som lliures de triar, o perdre'ns en el camí volgut.

espenta de lluna

Vent de Lluna nova
espenta els amants
en direccions als mars
que contenen maragdes
dels seus cors sencers.

El futur del Minotaure

Els darrers esdeveniments canvien la faç interna i externa del Minotaure.
En quant a la part interna crec que s'han realitzat
canvis cabdals, bàsicament modelats amb dedicació fantàstica, amb lligams
petits o no amb la realitat, als vincles i sentiments amorosos envers l'univers
que ens accepta tal com som. En quant a la part externa, els nostre ésser
essencial no pot deixar-se abandonat únicament a les quimeres de la ficció.
L'ànima que es desatesa entra en decadència, com els amants que deixen
d'abraçar-se, i ja no és possible trobar-la de nou.(Patrick Harpur)
Per aquestes raons, i d'altres, el Minotaure entra en una fase de soledat
i reflexió. La cura del seu fill i l'escriptura van a ésser els seus objectius.
El retrobament amb els veritables vincles d'amistat van a orientar la seua
bonhomia. El Minotaure és un ésser tímid i vulnerable. Cal tindre cura d'ell
ja que les seues debilitats són més que evidents a ulls nus.

Afegeix la llegenda

deliri

Quan el deliri d'estimar sobrepassa
la congruència de ser raonable,
els límits de la nostra existència
traspuen la cordura necessària per viure.

L'Amor és un sentiment dissenyat pels dèus

L'Amor és un sentiment dissenyat pels dèus
amb un propòsit ben clar: superar la mediocritat
d'un entorn conservador incapaç de saber estimar.

El Minotaure visita a Ojo de Oro

El Minotaure visita Ojo de Oro
amb emoció i amb la voluntat
d'encarar una nova etapa.

El monstre timid viu ara
al carrer de la lluna i a nit,
amb la seua plenitud mirava
de gaudir dels seus rajos
sobre el canal d sant martin.