La Dama del Llac (III)

La Dama del Llac (III)
  Ara, la Dama del Llac, roman trista a la presó del poble mentre el veïnatge a aconseguit fer li por en el cos. A més, una febre d'origen desconegut,l'ha deixada dormida  sobre una flassada húmida que lueix el llit. Al alçar-se adverteix una presència extranya. S'alça fredolina i observa que a l'interior de la cel.la una llum daurada  desprèn una figura del que sembla ser un cigne color ataronjat. El cigne le mostra, amb paraules d'un compàs suau, una imatge: un forat on dues persones coversen pausadament amb una copa de ví. Reconeix ambdós i un escalfred regueix la seua esquena. Un, es un antic amic, conegut com l'últim pescador d'un llac incert on els peixos busquen aigües més càlides més avall i al costat del seu antic amic, l'aranya dibuixada, la  baixada de la qual ha provocat la fugida del vilatans del poble. Es un terrible malentès, pensa ella. No volia atemorir als seus veïns sino sols era encuriosida a l'interior de la natura. Ara recorda també els llargs passejos amb el barquer vora el llac, on les converses sobre allò diví i humà i la corrent del llac. I damunt de tot el record de les nits de passió en el castell semisubmergit del Llac, nits úniques on la voluntat d'estimar s'extenia amb el desig fora de l'abast de la rutina  que programa el desig de molts humans, A aquesta trobada, a la que seguiren altres trobades incandescents, conserva un fragment un poema que deia d'ella: els perfums de la teua pell/ tan suaus  com els d'una emperatriu intuitiva i sàbia/ desprenen la cicatriu de l'esdevenir conscient  que ens abraça.
(Continua)
                 

Brian Culbertson- On My Mind

La Dama del Llac (II)

La Dama del Llac (II)
 Cal pujar a la muntanya, capturar a la bruixa, ja que es tracta d'una bruixa sens dubte segons la opinió de l'alcalde, ingressar-la en presó i jutjar-la. Per dibuixar monstres amenaçadors que es fan vius caldrà tallar-li les mans. La petició de linxament es arreplegada amb crits de victòria. Els més eufòrics branden teies enceses aguiaten prompte el seu objectiu. Que no oposa resistència. És tancada i la clau llançada al pou del pati de la pressó. En un racó de la cel.la húmida, la dama  s'amaga plora la incomprensió del món.

La Dama del Llac s'amaga darrere d'un vel color blau, del color blau de les ales dels àngels. Darrere d'aquella tela apareix una bellesa essencial de nina sàbia. Quan, de tant en tant parla amb humans, situació estranya com els ornitorincs, acompanya els seus gestos amb paraules que semblen aletejar feliços des de els seus llavis fràgils. Va començar a dibuixar des de molt petitona ja va poder comprovar que qui dibuixa els seus  els pot fer realitat. Dibuixà un arbre blanc, blanc com el rostre de les cases de Xaouen, i l'arbre es va fer vida i respira junt als arbres que estàn ja en la vigília. Va traçar sobre el paper una espiral roja i aquesta es va fer realitat, permetent a qui siga prou valen i agosarat, a viatjar des de el present al futur pròxim. Dibuixà núvols i aquestos amb amb carbonet ben negre, van a volar fins al firmament per a colo.locar-se divertits entre els arbres del cel.

                                     

La Dama del Llac (I)

                                 La Dama del Llac

La Dama del Llac dibuixa teixint somnis al damunt del glaç de les muntanyes. Els seus cims s'omplin de goig pel passejar dels seus patins rojos i alats. Fa eses mentres el vent del nord aireja les seues faldes plisades de la Dama. El dibuix encaixat sobre la muntanya no es veu quasi a ulls humans,  a soles le àligues i els déus entreveuen la exactitud de la figura que s'extén  desconeguda.
Des del fons  de la vall, el seus habitants ignoren a la dama, i es queixen del fred hivern el final del qual sembla llunyà. La petita ciutat s'extén sobre les vores del llac, acaronats pels cignes que canten sobretot els caps de setmana i a més l'aigua del llac està tan freda freda que els peus criden si són submergits sense el seu permís. No hi ha  peixos al seu interior. Els pescadors fugiren quasi tots una activitat que se havia tornat quasi melancòlica. Tanmateix algú es resisteix a abandonar el llac. L'últim pescador del llac mai matina. Els peixos sempre s'alcen tard en aquell indret mentre el pescador, que també fa la funció de barquer, llança les seues xarxes maragdes, disposat a capturar cert  peix perdut, cosa que passa con estranya freqüència. La seua experiència de passejos solitaris li diu que alguna cosa va a esdevenir prompte.
I un esdeveniment inesperat va a trencar la rutina programada de aquells habitants, nets, polits i avorrits.Sols una persona es dona compte de l'esdeveniment.
El barquer observa la presència d'una petita taqueta en la falda glaçada de la ,muntanya. El moviment d'unes marques. Unes  taques humanes se desplaçen sense descans mostrant un dibuix que va donant-se forma, i de quina manera. Es tracta d'una aranya de llargues potes exteses, des del cim fins la falda plena de glaç, om comença el bosc impenetrable.De sobte, l'aranya, como les aranyes de Nazca, que està viva de nit, sembla moure's. Primer una llarga pota  de cents de metres. Després un altra. S'alça sobre el seu ull i agulló enrogits i se desplaça muntanya avall, amb la suavitat d'una bèstia elegant fins arribar al petit poble que adorna el paisatge.

En el poble s'extén el pànic. El seus habitant fugen emporuguits per la presència del monstre. El poble queda desert mentre l'aranya dona compte d'unes pizzes aque abandonaren en la fugida els seus vilatans. Les autoritats municipals amb el dit amenaçador assenyalen la culpable: És la Dama del Llac, amb els seus dibuixos sense forma i superbs. Aquestos s'han materialitzat en una amenaça per al poble. Cal pujar a la muntanya, capturar a la bruixa, ja que es tracta d'una bruixa segons l'alcalde
(Continua)