Houllebecq és un fantasma

Houllebecq es un escriptor fantasma
amb la seua capacitat reaccionària plena
de misoginia ressentida. La proposta d LeClèzio
als francesos per tal q no compren el seu ultim libre
no és suficient.
Haurien de cremar-lo viu, junt als exemplars del seu
llibre que profetitza la victòria d'un partit islamista a
 França. Es el q acabaria passant si es fa realitat eixa opció
futura.

Sanació.

Les ferides obertes amb el disc esmolat argentat

de la lluna
es curen
amb la mateixa llum de la lluna creixent.

Ficció i no-ficció

La línia que separa ambdós sectors de la realitat és imprecisa. Ficció i no Ficció. Dues cares d'una realitat ubicada entre el cel i la terra. Entre l'Ànima i el cos. Tanmateix i a l'igual que els colors de l'Arc de Sant Martí, i encara que no puguem  trobar la línia exacta que separa els colors si que sabem que són colors diferents el blau del vermell del groc. Tots els personatges que apareixen a meu blog són personatges de ficció. Algú s'imagina un Minotaure enamorat? Doncs cal suposar que el Minotaure és imaginari. I que escriu ratlles producte del seu ésser tancat i eremita. Com no siga en el sentit de Flaubert de què ell era Madame Bovary. La història original del Minotaure vegetarià serà penjada en el blog per tal de poder inaugurar amb més força una nova etapa. Per tant, les dames de negre, La Dama del Llac, la Maga, La Filla del Llamp, la princesa Rhània i altres personatges són imaginaris, producte de les imatges dels somnis i del aguiabarreig que destil.la una realitat encara més complexa que la realitat fantàstica que apareix al meu blog.

seria capaç...

                                II
Seria capaç d'obrir-te el meu cor amb el disc lunar.
No tinc por que una dona luciferina com tu em mossegue
el meu interior fent-me captiu dels

teus encants.
Sé que finalment tot tindrà el seu equilibri
i que la teua actitud obscura i enigmàtica
pot ser siga una màscara.
Si ets essencialment un ser d'altre món ho sabré molt prompte.

La Rosa

He vist estels oberts de bat a bat mirant joiosos
tenint allò nascut entre cercles de cors.

Evolució dels estels

El laberint forma el dibuix de l'evolució dels estels a cel obert.

Cabdell

El mateix laberint és el cabdell  d'Ariadna.

 

"Tu a mi no em coneixes"

2º part

I

 

"Tu a mi no em coneixes", va dir la Dama de Negre.

El  to de veu va sonar entre un repte o una inviable amenaça, un advertiment o una invitació.

Semblara un repte, més, però que ràpidament un altre estrany esdeveniment

va ocòrrer: Just el dia que el Minotaure anava a cambiar la seua fesomia.

 

La missatgera de peus alats ha vingut de visita.

Visca la República.

Visca la República.
Tal dia com avui de 1978, al bell mig d'un bosc nevat, de neu primavera,
el Minotaure va deixar de ser un xiquet sota la lluna nevada. Això són valors republicans.

sólo los locos dicen la verdad a la cara del poder

"y tan cierto hoy como en la Edad Media que sólo los locos dicen
la verdad a la cara del poder.Bajo este aspecto es un deber del dialéctico
llevar esa verdad del loco a la consciencia de su propia razón, una consciencia
sin la cual ésta de seguro se hundiría en el abismo de aquella enfermedad
que el sano sentido común dicta inmisericorde a los demàs."
TH.ADORNO Minima Moralia pág 71.

Frans Alvarez

Tenia una bonhomia
de gran persona i humil.
els q lheu pogut coneixer
ho sabeu molt millor que jo
i envege als q pugueren
gaudir tants anys de la seua agradable
companYia.
Siga en pau de tot cor la seua ànima.

El Minotaure plora de felicitat

i VIII.
...Ple de petxines i animals antics com fòssils.
I en aquell moment ho va entendre tot al seu cor: trencà a plorar
Havia de estat infeliç en el passat per la pèrdua d'éssers
estimats ara però queien llàgrimes i llàgrimes, com un torrent
sobre la platja blanca i plovien les llàgrimes quan tots dos vegeren com

de l'arena naixien rosselles, centenars d'elles, lluentes i decidides
amb el reflex de la llum de la lluna als seus pètals.
I sols en eixe instant la Dama de Negre
acostà els seus llavis als llavis del Minotaure
i el besà com ningú mai l´havia besat abans.
I al final del bes, que durà tant com les carícies del sol
sobre la lluna plena, la Dama va poder pronunciar les paraules
que pensava dir...

FI

 

El despertar del bosc

VII
En aquell instant, durant aquest bes sense quasi contacte físic,
un bes que va durar tant com el penúltim desglaç
de la decadència d'Europa, el monstre, envellit prematurament
per la tristesa dels darrers sis anys, va quedar-se adormit en braços
de la Dama i va somniar durant centenars d'hores i nits com els volcans
en erupció del planeta Ío. Va tindre sonmis dolços i accelerats, de plaer
i de dolor, del passat i del futur...i en despertar-se alçà la mirada
amb un paisatge nou que l'envoltava completament: una platja llarga
i estreta s'estenia als seus peus. La mar restava en calma. L'arena,
pàl.lida com el rostre de la Dama, contenia petxines i d'altres animals...