tempestes de tardor

Amor perdut,
que t'has begut
amor guanyat
que t'has menjat.

Com cabells de caricia impossible,
els fils d'Ariadna trencant-se a bocins
perduda l'ànima al laberint
mentre el bou esbufega amb trista
la fúria dels sentiments de cansanci.
Qui estima de debó mai es capaç de llançar les cartes
i burxar-se d'allò que és sagrat
proclama al vent el que deia els peus cremats:
mala circulació que trenca l'espill
en mil ànims on neix un somriure..

Amor vençut
amor guanyat
que t'has cregut
que t'has encegat
on és l'encís
al far encés de mil vents brillants...

Leonard Cohen abraçat per àngels.

Leonard Cohen abraçat per  àngels.

Cohen recitava, amb la seua veu de vellut inconfusible,
quan la mort li va agafar de la mà, dolçament i suau,
com les carícies tendres que podien donar-li les seues amants.
Preguem tot i comparant les mitologies, preguem per la seua ànima,
envoltades per les ciutats que va viure, ara plenes de ràbia
per la victòria dels analfabets sense lletres.
El dia sembla trist i húmid i no ens consola pensar
que queda la seua veu gravada
 o la seua  poètica escrita.
El dia d'abans de la mort del poeta de veu de vellut
uns electors triaren,
sense saber-ho?
a un Emperador neo feixista.
.L'Emperador va dir,
 quan va ser escollit,
 pels mateixos ignorants de l'Amèrica profunda,
que farà construir un mur, pagat i alçat sobre la sang mestissa,
amb mà d'obra dels mateixos esclaus
del Sud, ara trist i fosc.
 Amb la por als llavis
dels onze millons de persones il.legals que hi viuen
sota l'amenaça de deportació.
Maleïts siguen aquells que l'han triat.

Temps difícils per a viure feliços entre la injustícia,
hem vist la confusió barrejada amb la certesa
del poeta de veu de vellut que sona al si dels nostres cors,
amb les seues carícies
portades lluny de l'ombra de la lluna
i prop dels nostres records d'adolescents
fumejant de desig
despullats de la innocència perduda.
Ara tenim i visquem
amb  percepció certa,
al principi de l'Aurora,
Cohen rep amb tendressa d'Ànima viva
l'abraçada dels àngels
en l'entrada del paradís en una nit inversemblant,
mentres el poeta de veu de vellut
portava un clavell a la solapa cantant:
when your flesh is drenched with moon.