El Minotaure rep un llamp

El Minotaure rep un llamp
en la banya esquerra
i ben socarrada
transmet senyals electriques
a l'espai exterior:  els laberints
resten oberts a la memòria viscuda.

Claus del cor

En baixar del autobus
una desconeguda
em lliura les claus
que havien caigut a terra.
Si almenys pugués trobar
les claus del meu cor!

Futbol

La trobada de dos exèrcits
Colpejant amb el peu
El cap del rei derrotat
Espenta la ira animal
Civilitzada per les regles del joc.

El Minotaure comprén l'origen de tots els mals.

El Minotaure, que no era precissament verge,
va quedar bocabadat en veure-la
amb els muscles despullats
i la serenitat de la saviesa
intuitiva i sense esma
de la seua presència.
En aquel instant
ella va quedar
enamorada.
L'amuletj
va ser
testimoni
de la trobada
entre dues criatures
tan excepcionals
que els rellotges
i les màquines d tabac
s'aturaren en reconeixement
i cortesia.

La Ben Rullada

La Ben Rullada,
q va trair el Minotaure
tancant-lo al laberint,
esta enfurismada.
L'Etern Retorn arrossega
als infeliços i els porta
al bell ,mig del llit
de Procusto.

La tardor arriba veloç.

La tardor  arriba veloç
al toc de les nereides captives
i amb el tast de la pluja
als llavis dels amants.

Llavis pintats.

Llavis pintats,
amb l'energia
del roig boig
de l'alegria.
El record
dels llavis menors
espenta la imaginació

Candor enllestit

Amb el candor enllestit
de maragdes encuriosides
els teus llavis vénen de lluny
atansant-se en la distància.
La lluïsor dels teus ulls
per sempre enamorats de prop.

No tinc arrels

No tinc arrels,
la meua llengua no és la materna,
no tinc familia,
la meua familia es el meu fill i
el gat. quan tinga gat

però soc feliç

El Minotaure i el seu fill

El Minotaure i el seu fill
juguen a futbol
en els jardins del laberint.
Prompte competirà el jove
per la copa de campions.
La competitivitat agressiva
no és l'escenari convenient
per l'educació del jove.

Infinit

Quina és la distància concreta d l'infinit?
La que va del bes en la galta a una abraçada
tendra i pròxima.

Astronautes desterritorialitzats

"Tots nosaltres som astronautes desterritorialitzats".
MICHEL SERRES

La cua de l'Estel

La cua de l'Estel
es creua amb la teua mirada
certa d'agitació i suspirs.

De tots els focs...

DE tots els focs
el foc del cor
tempta la curiositat
d'extendre's com les flames
que devoren una illa deserta.

El Minotaure ennuvolat

El Minotaure amb núvols  al cap
perllonga la seua estada al laberint
per ordre de Dèdal poc avesat
a les fugides del monstre
fora del recinte on restarà captiu
una llarga temporada des de finals
d'un estiu ple de glòria i emocions.

Tots els filòsofs...

Tots els filòsofs
són encadenats
al si de la caverna
de Plató.
Mentre Sòcrates
atia el foc
els sofistes
torren el corder.

Abraçada Amb alé incert.

Mentres la nit abraça als amants
el desig amb l'ànima encuriosida
arriba amb l'alé incert
de la bòveda estelada.

Dèdal i el monstre.

Dèdal, pertorbat per la fugida del laberint del Minotaure,
albirà la forma per fer-li tornar: oferir al monstre carn
humana d'una nova generació, la dels nadius digitals.

Conversa

El minotaure atabala a la victima:
"Creus en Dèu?"
"No crec", respon el que sap q prompte será devorat pel monstre "venim de les mones. Som evolució".
"Vosaltres els europeus veniu de les mones". Remarca el minotaure envoltat per un paisatge verd i humà,
"A nosaltres els no europeus ens ha creat Dèu."

Explorar l'atzar

Cal explorar sistemàticament l'Atzar.
pintada Maig 68.

Lluna de coure

La lluna de coure esmicola les seues ombres
a la platja de la tardor mirant-se
en el seu somni
per a estimar-te entre llavis amagats.

Desig i Cor

Desitjar i comprendre el desig.
Eixe és el coratge que exigeix  el cor.

JAMES HILLMAN

El somriure d'Empédocles

Bertolt Brecht oblidà
que la sandàlia d'Empèdocles
havia caigut al buit
mentres a la vora del volcà
el filòsof meditava el seu destí.