dissabte, 5 de setembre del 2015

AMor i Ironia IX. André Gide i Teseu.

André Gide en Teseo (1946) adverteix irònicament sobre les promesses d'Amor. En un obra breu
amb certs aires de misoginia i un sentit sarcàstic d'un humor que intenta donar-li la volta
al reprotxe sobre l'abandonament d'Ariadna. Recordem que la heroïna veritable de l'alliberament
del laberint del monstre Minotaure, ajuda a l'heroi amb el seu famós cabdell, serà abandonada
inexplicablement per Teseu en un illot. Ariadna sola és "premiada" d'aquesta forma amb un càstig injustificat?
André Gide raona que, en primer lloc, Teseu no suporta Ariadna. Ell necessita viatjar i no vol un compromis amb la filla del Rei Minos.Teseu intenta justificar-se amb la posició autoritària del Rei Minos que no acceptarà que el dos se'n vagen a Atenes. Ariadna respón que Minos ho accepta tot, com acceptà l'aventura de sa mare amb el bou. En el seu raonament interior Teseu s'explica diguent que ell no ha promés res a Ariadna, que no suporta el seu jurament d'amor etern i que ell prefereix la llibertat. La segona línia d'arguments justifica, segons Gide l'actitud deTeseu: la clau no és el cabdell lliurat per Ariadna, que no és de llana, sinò d'un material fabricat indestructible fet per  Dèdal, l'arquitecte del laberint, que és qui aconsella a l'heroi com sorpendre i matar al monstre.
Dèdal, a més a més, després de justificar la superioritat de l'home per l'ús de la tecnologia, s'acomiada  de Teseu amb un bes als llavis. Teseu te pressa, per matar al monstre per eixir de l'illa i continuar el seu viatge. Sense Ariadna, és clar. Ella serà abandonada per Teseu i obtindrà, tanmateix un premi major: serà arreplegada per Dionisos i la durà amb ell a la seua cort. Gide ironitza, amb un altre sarcasme, que Ariadna és més realment amiga del vi que de Dionisos. Aquesta, però, és un altra historia: ebrietat i enamorament?