LA XIQUETA QUE NO SABIA ESCRIURE
Hi havia una volta en un país "modern" una xiqueta que no sabia escriure. Quan va arribar a ser major d'edat tenia prou, prou...dificultats per escriure, tants entrebancs que semblava que quan ho intentava es posara a quequejar. Quan algú descobria la seua manca d'escriptura no es burlava sinò que sentia llàstima com senten llàstima tot el qui sap que a molts, molts països del món les xiquetes no saben escriure ja que no poden anar a l'escola. Sols van els xiquets, i no tots.
Aquesta xiqueta, que es deia Estel, deia, quan ja era major, que sols li passava allò de no poder escriure quan tenia por. I és que havia passat molta por a l'escola. Quan era xiqueta anava amb unes faldetes curtes i tenia unes cames llargues. Tenia uns ulls bonics i un nas llarg. Estel, però no sabia parlar castellà, cosa que en una època no molt llunyana era castigat amb burles i els mestres la posaven contra la paret i la tancaven a l'aula mentres la resta, fins i tot els més soques, eixien al pati a jugar. A voltes es pujaven a la finestra i la veien tancada como un ocellet fredolic. I es burlaven diguent-li: "mira que ets de poble", frase molt estranya ja que ells mateixos eren de poble, del mateix poble d'on venia la xiqueta que no sabia escriure o dels pobles del voltant.
(Continuarà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada