dimarts, 24 de novembre del 2015

Conte de la xiqueta que no sabia escriure II.


Estel, La xiqueta que no sabia escriure, en la seua vida adulta, tenia por i vergonya
Que es pugués descobrir, Però, al cap i a la fi,quasi ningú escriu o llig a les nostres societats, amb l'excepció de les dones lectores i els xiquets i les xiquetes entre 6 i 11 anys. És cert que ens enviem millers i millers de missatges instantanis per les xarxes electròniques...però això no pot contar igual que escriure una carta o un llibre de paper. I vorem al final per què.
Estel va acudir a logopedes i psicòlegs, a mestres i psiquiatres.Però ningú no sabia que li passava. El fet és que no podia escriure.

Un cap de setmana, collint olives en el hort d son pare, i mentres dormia una siesta al sol se li va aparèixer un bruixot.Era calb i tenia uns ulls profunds com el cel del desert. El bruixot li va dir...
(Continua) el conte començà el passat 7 d'octubre.