Davant les peticions ací teniu el final del conte El Gènesi contat a l'inrevés:
Eva va atraure cap al seu pit a Adam i va donar-li instruccions precises a cau d'orella. A l'entrada del paradís van trobar-se amb la figura imponent de l'Ésser Suprem, que, en vore acostar-se cap a ell,
enfurismat, a Adam i a Eva, va posar el crit al cel tot i proclamant que la seua eixida no anava a tindre perdó...de Dèu...i en aquell instant va col·locar-se Adam, seguint les instruccions d'Eva, alçant amb una cinta i enrollat al limit de les seues forces, una punxeguda pedra va clavar-li-la al centre del mateix front diví, fent-lo caure de bocaterrosa al bell mig de l'entrada del Paradís fent un terrabastall que va conmoure tota la Terra sencera. Era, sens dubte, una primera mort de Dèu, i el colp d'Adam va deixar-lo tot estabornit, inconscient...extés a terra.
A poc de temps d'aquell primer deïcidi, va començar a ploure amb suavitat, primer, i amb força després, disolguent el fang de la figura divina. Eva va pronunciar la paraula sagrada, Yahveh, i en aquell moment s'obriren els cels i va aparèixer, en lloc del fang, un xicotet nadó somrient que Eva va acollir en els seus braços. Era el Fill de Dèu...sens dubte un Dèu humanitzat amb la paraula futur escrita als seus llavis..I . El Fill de Dèu va ser criat per la primera dona, que el va educar i el va saber transmetre aquella habilitat lingüística pròpia de la femella...Al cap i la fi, gràcies a la primera dona, som éssers amb capacitat de llibertat per la desobediència d'Eva a la prohibició de menjar dels fruits de l'arbre del bé i del mal...aquesta, però, és una altra història...
Eva va atraure cap al seu pit a Adam i va donar-li instruccions precises a cau d'orella. A l'entrada del paradís van trobar-se amb la figura imponent de l'Ésser Suprem, que, en vore acostar-se cap a ell,
enfurismat, a Adam i a Eva, va posar el crit al cel tot i proclamant que la seua eixida no anava a tindre perdó...de Dèu...i en aquell instant va col·locar-se Adam, seguint les instruccions d'Eva, alçant amb una cinta i enrollat al limit de les seues forces, una punxeguda pedra va clavar-li-la al centre del mateix front diví, fent-lo caure de bocaterrosa al bell mig de l'entrada del Paradís fent un terrabastall que va conmoure tota la Terra sencera. Era, sens dubte, una primera mort de Dèu, i el colp d'Adam va deixar-lo tot estabornit, inconscient...extés a terra.
A poc de temps d'aquell primer deïcidi, va començar a ploure amb suavitat, primer, i amb força després, disolguent el fang de la figura divina. Eva va pronunciar la paraula sagrada, Yahveh, i en aquell moment s'obriren els cels i va aparèixer, en lloc del fang, un xicotet nadó somrient que Eva va acollir en els seus braços. Era el Fill de Dèu...sens dubte un Dèu humanitzat amb la paraula futur escrita als seus llavis..I . El Fill de Dèu va ser criat per la primera dona, que el va educar i el va saber transmetre aquella habilitat lingüística pròpia de la femella...Al cap i la fi, gràcies a la primera dona, som éssers amb capacitat de llibertat per la desobediència d'Eva a la prohibició de menjar dels fruits de l'arbre del bé i del mal...aquesta, però, és una altra història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada