tempestes de tardor

Amor perdut,
que t'has begut
amor guanyat
que t'has menjat.

Com cabells de caricia impossible,
els fils d'Ariadna trencant-se a bocins
perduda l'ànima al laberint
mentre el bou esbufega amb trista
la fúria dels sentiments de cansanci.
Qui estima de debó mai es capaç de llançar les cartes
i burxar-se d'allò que és sagrat
proclama al vent el que deia els peus cremats:
mala circulació que trenca l'espill
en mil ànims on neix un somriure..

Amor vençut
amor guanyat
que t'has cregut
que t'has encegat
on és l'encís
al far encés de mil vents brillants...