La Lluna-Lluna era trista i no volia travessar la nit, Un altre conte de Pau Larren

La Lluna-Lluna  era trista, i no volia travessar la nit, conte de Pau Larren.

Era una volta la  Lluna-Lluna, que és una Lluna gran que sol eixir en nits úniques,nugada a un bosc d'arbres socarrats. Un mussol, que passejava per aquella trista contrada va encarar-se amb la Lluna fent-li un suggeriment distanciat, com aquells consells que es donen per quedar bé. Va encarar-se al satèl·lit natural de la Terra i li va dir amb veu sibil·lina.

-       Ets la Lluna-Lluna i `pots viatjar fins la mar amb tots els teus llamps.

I la Lluna-Lluna li va fer cas al mussol, es va desnugar un poquet i viatjà fins la superficie de la mar on va reflexar les seues guspires argentades.

Tanmateix no va quedar satisfeta. La mar era orgullosa i inestable. I estava sempre moguent-se cap ací i cap allà. I aleshores va decidir tornar a la seua presó del bosc on es queixava nit rera nit.

Aleshores va passar un núvol de nocturn i es va quedar mirant-la estranyada:

-       Escolta Lluna- va dir-li el núvol nocturn.

-       Em diuen Lluna-Lluna, va respondre ofesa la Lluna presonera dels seus hàbits.

-       Escolta Lluna-Lluna, va respondre amb paciencia el núvol nocturn no ets lliure de solcar els cels i travessar els estels? I la lluna li va fer cas prompte però es va cansar de comptar estels i travessar el cel.

I en un instant precís d’aquella llarga nit, un Gos Verd va començar a bordar-li

-       Escolta Lluna, que et passa?.

-       Escolta Gos, estic avorrida de solcar el cel i travessar la nit.

El Gos Verd va començar, un poc nerviós al principi, tot i pensant una resposta tant llarga com la seua cua que rossegava amb ansietat i insistència.

-       ¿Per què no et llances al damunt dels arbres del bosc i els fas dançar?

I la Lluna-Lluna li va fer cas al Gos Verd, i desnugant-se amb gran rebombori es va llançar a sobre el bosc provocant un gran incendi de proporcions inversemblants.

Aleshores la Lluna Lluna va començar a plorar. La seua tristesa va durar tant,va ser tan llarga i gran com els mars antics de la Lluna-Lluna. Va ploure durant setanta dies, amb setanta nits comptades. I tanta plorera va apagar l’incendi d’inversemblants proporcions, fent reviscolar el bosc, transformant la sequera en un verd blavenc que s'extenia per totes les valls amb alegria desperta de somnis. I des de aquell instant la Lluna Lluna solca els cels, travessant els estels, tot i reflexant els seus llamps en la mar abraçant-la amb les seues guspires. I el Gos Verd borda a la Lluna-Lluna feliç menejant la seua llarga cua.