La Papessa d'Avinyó (Final).
La Papessa s'allunyà de la barra i, sense donar l'esquena a la concurrència, que s'havia quedat bocabadada, va seure a cavall sobre un estret banc, va dur-se el que semblava un fosc cilindre a la boca i va encendre-lo amb un candil. Ningú havia vist res paregut. Sols els dimonis podien tirar fum per la boca. I sols un dimoni podia atrevir-se a colpejar al geperut propietari de la taberna del pont d'Avinyó. Fumejava encara la boca quan el tafur s'acostà a la Papessa, Li adreçà una mirada entre el que vol fer un repte, i complagut li despullà el muscle esquerre i descobrir una taca fugaç en forma de mitja lluna creixent. El silenci absolut que omplia la taberna, es convertí en un bram de bèsties civilitzades, quan als bufats se'ls va caure la borratxera al terra, al veure com els llavis del tafur pèl-roig s'acostaren als de la Papessa i li donaren i llarg i sonor bes, El bes va ser tan profund i durà tant de temps que les aigües del Ròdano se quedaren inmòbils per escoltar-lo. I així, amb les aigües tranquil·les del riu s'obrí de sobte el gran finestral de la taberna s'obrí de bat a bat i entraren dues criatures de llum alades, que solen ésser anomades àngels, entraren en la sala paralitzada pels esdeveniments. El gat del geperut taverner s'havia quedat bocabadat, i en aquesta postura es quedaría durant anys...En aquell instant, les criatures de llum alçarem per les aixelles i li alçarem les faldes mostrant i descobrint un pubis daurat que treia fum. Al vore-la mig adormida i amb un cert somriure de felicitat, les criatures es mostraren complagudes. I alçant-la la portaren a fora del finestral i ascendint sobre el cel desaparegueren per sempre als ulls dels mortals, segons ordres de certa autoritat divina...I des de aquell instant que la Papessa ascendí als cels, el pont d'Avinyó ha de romandre sense acabar, fins que alguna nit d'estiu no tornen la Papessa i la seua cohort d'àngels.
La Papessa s'allunyà de la barra i, sense donar l'esquena a la concurrència, que s'havia quedat bocabadada, va seure a cavall sobre un estret banc, va dur-se el que semblava un fosc cilindre a la boca i va encendre-lo amb un candil. Ningú havia vist res paregut. Sols els dimonis podien tirar fum per la boca. I sols un dimoni podia atrevir-se a colpejar al geperut propietari de la taberna del pont d'Avinyó. Fumejava encara la boca quan el tafur s'acostà a la Papessa, Li adreçà una mirada entre el que vol fer un repte, i complagut li despullà el muscle esquerre i descobrir una taca fugaç en forma de mitja lluna creixent. El silenci absolut que omplia la taberna, es convertí en un bram de bèsties civilitzades, quan als bufats se'ls va caure la borratxera al terra, al veure com els llavis del tafur pèl-roig s'acostaren als de la Papessa i li donaren i llarg i sonor bes, El bes va ser tan profund i durà tant de temps que les aigües del Ròdano se quedaren inmòbils per escoltar-lo. I així, amb les aigües tranquil·les del riu s'obrí de sobte el gran finestral de la taberna s'obrí de bat a bat i entraren dues criatures de llum alades, que solen ésser anomades àngels, entraren en la sala paralitzada pels esdeveniments. El gat del geperut taverner s'havia quedat bocabadat, i en aquesta postura es quedaría durant anys...En aquell instant, les criatures de llum alçarem per les aixelles i li alçarem les faldes mostrant i descobrint un pubis daurat que treia fum. Al vore-la mig adormida i amb un cert somriure de felicitat, les criatures es mostraren complagudes. I alçant-la la portaren a fora del finestral i ascendint sobre el cel desaparegueren per sempre als ulls dels mortals, segons ordres de certa autoritat divina...I des de aquell instant que la Papessa ascendí als cels, el pont d'Avinyó ha de romandre sense acabar, fins que alguna nit d'estiu no tornen la Papessa i la seua cohort d'àngels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada