dilluns, 26 de gener del 2015

dona de foc encissadora

Ella porta el nas d'ocell perdut en un bosc que no és el seu.
Les seues mas vagarejen amb gestos entre un realisme social
i la imaginació d qui es sap viva. No com el seu veïnatge,
que va renunciar a la libertat per una hipoteca eterna.
Ella té el caràcter salvatge d'una Mènade embogida
i la habilitat, espentada pel seu cos prim, d mirar al fons
dels cors d reüll y saber qui hi ha al seu si.
ha segut  una agradable sorpresa haverte conegut.