T'Estime, mare

Ara fa onze anys i la teua mort va ser
com les espurnes del glaç d'un allau d neu
clavant-se al meu pit.u
Ara no puc respirar.
M'ofegue.
Pense en l'hospital on t'assassinarem
i en les putes monjes q te dugueren a la mort.
No puc creure en una religió q guarda com a arma
contra les persones la crueltat d'un acarnissament
terapèutic. On és la compassió?
Et veig en la vida futura
feliç tocant al piano la seua cançó favorita:

Johnny Guitar.