dimecres, 1 d’abril del 2015

El despertar del bosc

VII
En aquell instant, durant aquest bes sense quasi contacte físic,
un bes que va durar tant com el penúltim desglaç
de la decadència d'Europa, el monstre, envellit prematurament
per la tristesa dels darrers sis anys, va quedar-se adormit en braços
de la Dama i va somniar durant centenars d'hores i nits com els volcans
en erupció del planeta Ío. Va tindre sonmis dolços i accelerats, de plaer
i de dolor, del passat i del futur...i en despertar-se alçà la mirada
amb un paisatge nou que l'envoltava completament: una platja llarga
i estreta s'estenia als seus peus. La mar restava en calma. L'arena,
pàl.lida com el rostre de la Dama, contenia petxines i d'altres animals...