i VIII.
...Ple de petxines i animals antics com fòssils.
I en aquell moment ho va entendre tot al seu cor: trencà a plorar
Havia de estat infeliç en el passat per la pèrdua d'éssers
estimats ara però queien llàgrimes i llàgrimes, com un torrent
sobre la platja blanca i plovien les llàgrimes quan tots dos vegeren com
de l'arena naixien rosselles, centenars d'elles, lluentes i decidides
amb el reflex de la llum de la lluna als seus pètals.
I sols en eixe instant la Dama de Negre
acostà els seus llavis als llavis del Minotaure
i el besà com ningú mai l´havia besat abans.
I al final del bes, que durà tant com les carícies del sol
sobre la lluna plena, la Dama va poder pronunciar les paraules
que pensava dir...
FI
...Ple de petxines i animals antics com fòssils.
I en aquell moment ho va entendre tot al seu cor: trencà a plorar
Havia de estat infeliç en el passat per la pèrdua d'éssers
estimats ara però queien llàgrimes i llàgrimes, com un torrent
sobre la platja blanca i plovien les llàgrimes quan tots dos vegeren com
de l'arena naixien rosselles, centenars d'elles, lluentes i decidides
amb el reflex de la llum de la lluna als seus pètals.
I sols en eixe instant la Dama de Negre
acostà els seus llavis als llavis del Minotaure
i el besà com ningú mai l´havia besat abans.
I al final del bes, que durà tant com les carícies del sol
sobre la lluna plena, la Dama va poder pronunciar les paraules
que pensava dir...
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada