Paul Auster parla del poeta Charles Reznikoff, de la poesia com a art
de la soledat i de l'exili, poesia descriptiva urbana, amb la paraula precisa
i el gest contingut:
NIT DE LLUNA
Les ombres dels arbres jauen en tolls negres en el camps.
Tanmateix es tracta quasi sempre de poesia urbana, de la seua ciutat, NY
que passejava tota a peu:
EL PONT
Ossos d'acer en un núvol.
Segons Auster es tracta de poemes que, com una fotografia de Cartier-Bresson,
capten el moment decissiu. Tant del paisatge urbà com dels pèrsonatges que
hi apareixen:
El homeless amb les sabates trencades
i la roba bruta i clivellada,
les mans i la cara brutes,
trau la pinta de la butxaca
i es pentina amb molta cura.
Reznikoff va viure quasi tota la seua vida en la foscor, va tindre cert
reconeixement a l'edat de setanta anys, i la va viure sense ressentiment. Auster
finalitza diguent que encara que a la gent li coste escoltar algú que parla en
veu baixa, sabia que al final el sentirien.
de la soledat i de l'exili, poesia descriptiva urbana, amb la paraula precisa
i el gest contingut:
NIT DE LLUNA
Les ombres dels arbres jauen en tolls negres en el camps.
Tanmateix es tracta quasi sempre de poesia urbana, de la seua ciutat, NY
que passejava tota a peu:
EL PONT
Ossos d'acer en un núvol.
Segons Auster es tracta de poemes que, com una fotografia de Cartier-Bresson,
capten el moment decissiu. Tant del paisatge urbà com dels pèrsonatges que
hi apareixen:
El homeless amb les sabates trencades
i la roba bruta i clivellada,
les mans i la cara brutes,
trau la pinta de la butxaca
i es pentina amb molta cura.
Reznikoff va viure quasi tota la seua vida en la foscor, va tindre cert
reconeixement a l'edat de setanta anys, i la va viure sense ressentiment. Auster
finalitza diguent que encara que a la gent li coste escoltar algú que parla en
veu baixa, sabia que al final el sentirien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada