A principis de Juny el Minotaure es passeja per les vores del Canal de Sant Martí, amb la lluna baixa reflexant a sobre l'aigua, com un núvol argentat, les mirades joves i desimboltes de centenars d'adolescents que beuen i xarren a la vora del canal sense advertir la presència de la bèstia. Pot ser són acostumats a vore persones, o quelcom més, extravagants i estranys, amb el tors en forma de bou, i que esbufega com si no sapiera respirar còmode. Aquesta és la realitat. Ignoren el Minotaure. L'ambient és de festa i disbauxa contingudes per una nit amb un calor húmid certament agradable. Les terrasses són plenes de gent que conversa de forma animada, vestits de forma elegant i discreta alhora, amb alguns tatuages i piercings enganxats a la pell. El Minotaure té una cita. Ella l'espera a la Plaça de la República vora una reunió de gent que està aplaudint incondicional a un dançaires que s'abracen i solten com guspires en la nit. És el darrer tango a París.
(Continúa) Gaia, la mare terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada