(Continua del passat 15 de febrer)
El somni d'Estel era un somni d'estiu, amb el balanceig de les fulles argentades moguent l'aire de la migdiada, restant entre la son i el cansanci i els ulls aclucats, estava endormiscada a sota una olivera, tan antiga com un parell de segles,quan li va despertar una lleugera caricia d'un cant d' ocellls, com una música que es podia reconèixer en el cor de les ànimes pures.
D'entre els pardals hi sortia un xiuxiuxeg amb un clar origen: una cardenera, que sobresortia diligent del grup, que li parlava a cau d'orella dels secrets de la natura. D'entre altres misteris, com li va revelar, sobresortia un, que el seu destí era convertir-se en una mestra molt especial: mestra de xamans ja que ella tenia poder i influència per a sanar amb les seues mans i havia d'escampar arreu eixe poder per sanar als malaltes del cor pensant: i extendre el seu amor a tot arreu entre les ànimes del seu desamor. És tractava de seguir el principi que l'amor fa girar el món i sols cal aprofitar eixa energia per donar impuls a la sanació de les ànimes perdudes.
Ara bé, la cardenera, sens dubte una fada disfressada, li va dir, de forma tan discreta que les fulles de l'olivera que estaven a prop no pugueren escoltar-la: tot xaman ha d'aprende d'un mestre i no ha de dir-li a ningú, ni al mateix mestre que li faria de guia, quina era la seua ferida...Cal pensar que tots els xamans veritables amaguen un ferida vital que ha conmogut les seues vides. La ferida d'Estel sobresortia al si de les boires del passat aquesta és però, una altra història.
Una fina pluja va començar a caure d'entre els bancals d'oliveres arcaiques i despertaren a Estel del seu somni, Ara ja sabia què fer amb la seua vida...mestra de xamans. Abans, però, ella havia de buscar un mestre i encetar un nou camí. Voldria Vincent Vincent ser el seu mestre? Hauria de viatjar a l'Amazònia Peruana per saber destriar entre els veritables xamans i els bruixots de mala lluna? Podria perdre la seua timidessa i guanyar forces per encetar el seu destí?
(Continua)
El somni d'Estel era un somni d'estiu, amb el balanceig de les fulles argentades moguent l'aire de la migdiada, restant entre la son i el cansanci i els ulls aclucats, estava endormiscada a sota una olivera, tan antiga com un parell de segles,quan li va despertar una lleugera caricia d'un cant d' ocellls, com una música que es podia reconèixer en el cor de les ànimes pures.
D'entre els pardals hi sortia un xiuxiuxeg amb un clar origen: una cardenera, que sobresortia diligent del grup, que li parlava a cau d'orella dels secrets de la natura. D'entre altres misteris, com li va revelar, sobresortia un, que el seu destí era convertir-se en una mestra molt especial: mestra de xamans ja que ella tenia poder i influència per a sanar amb les seues mans i havia d'escampar arreu eixe poder per sanar als malaltes del cor pensant: i extendre el seu amor a tot arreu entre les ànimes del seu desamor. És tractava de seguir el principi que l'amor fa girar el món i sols cal aprofitar eixa energia per donar impuls a la sanació de les ànimes perdudes.
Ara bé, la cardenera, sens dubte una fada disfressada, li va dir, de forma tan discreta que les fulles de l'olivera que estaven a prop no pugueren escoltar-la: tot xaman ha d'aprende d'un mestre i no ha de dir-li a ningú, ni al mateix mestre que li faria de guia, quina era la seua ferida...Cal pensar que tots els xamans veritables amaguen un ferida vital que ha conmogut les seues vides. La ferida d'Estel sobresortia al si de les boires del passat aquesta és però, una altra història.
Una fina pluja va començar a caure d'entre els bancals d'oliveres arcaiques i despertaren a Estel del seu somni, Ara ja sabia què fer amb la seua vida...mestra de xamans. Abans, però, ella havia de buscar un mestre i encetar un nou camí. Voldria Vincent Vincent ser el seu mestre? Hauria de viatjar a l'Amazònia Peruana per saber destriar entre els veritables xamans i els bruixots de mala lluna? Podria perdre la seua timidessa i guanyar forces per encetar el seu destí?
(Continua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada