dimecres, 30 de març del 2016

La xiqueta que no sabia escriure ( i VI)

(Continua del passat 13 de març)

El futur d'Estel ja no estava escrit per altres. Sols ella era capaç de llegir le ànimes escrites en els oracles amagats del passat. L'amor que havia sentit per un jove guerrer l'havia deixat cansada i després que ell la va abandonar, com un estúpid Teseu a la intel·ligent Ariadna, el seu cor va quedar exhaurit. Ara havia de refer la seua vida. Una nova vida com a guia espiritual. I la seua habilitat per llegir la va impulsar a escriure. Escriure cartes amb una única destinació: el seu cor fort i decidit a fer una nova vida com a xamana. Viatjaria al Perú, a la selva amazónica on aprendria les arts dels bons bruixots, a collir les herbes protectores. Encara que, com el seu mestre Vincent Vincent, les seues cures no serien amb herbes sinó amb  el pensament. Amb la seua ment poderosa encetaria cants d'enyor i de futur i amb el seu alè sanaria tots els cors perduts que havien oblidat d'escriure la seua pròpia vida. Per què escriure és recordar...FÏ