Les cartes van llançades cap a la cruïlla:
digues paraules i fes-les cantar.
Nostàlgia dels estels fugaços,
l'amant ideal esclata fóra de la casa trencada
cara a cara
la cruïlla s'amaga a les voltes del camí.
La paciència de la fidelitat
ha trencat el camí virginal
amb el tast de l'experiència.
L'Equilibri, l'ordre, ha esdevingut just,
mentre els reflexos de la lluna
han espentat els brams dels llops
amb les destrals enceses.
La intuïció ha dibuixat la certesa
en plors que baixen de les runes del cràter
El mitjancer tanca les dues torres
i dona foc que encén la vida.
Malgrat que tèrboles transaccions
tempten l'esperit
i l'engany és tan dèbil com la teua closca.
Una Revolució ha de moure els budells,
l'aigua fresca resta els ulls cansats.
Genoll i colze no poden dir mentides
i les mans duen poder de cel tornat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada