divendres, 13 de juliol del 2018

Per una nova Teoria de l'Acció amorosa (II)

Repasem alguns dels trets que ja treballarem en entrades anteriors:
A l'Entrada del 15 d'Agost de 2015: sobre el futur de les relacions amoroses. Sintesi de com la Posmodernitat ha trencat la  narrativitat  de les relacions amoroses ha desaparegut en la mar de xarxes i la multiplicació de la monogàmia serial, es a dir, un emparellament a continuació d'altre..com si es tractarem d'objectes d'obsolescència programada de la societat de consum...Ja no existeix un amor únic...sinó una sèrie quasi idèntica d'emparellaments d'objectes molt similars i, per tant, intercanviables. Ningú creu en l'Amor, malgrat les declaracions pseudoromàntics, el perllongament de la vida humana, ha transformat aquell t'Estimo, per sempre, per un t'estimo...fins que trobe alguna cosa millor. Tot reglat per un biologicisme i uns reglaments, que regulen les emocions que duen allò del sentiment amorós, amb una vessant determinista, quan ocurreix allò que anomenem "Amor", un sentiment que et cau del cel contra el que no es pot fer res, les hormones i les diferents feromones, la química...que atrau els cossos...d'una forma inevitable.. (continua)