Per una nova Teoria de l'Acció Amorosa.

Hem considerat en el nostre assaig a Theoria com a visió que ens acosta al desvelament. El vel que ens amaga la veritat ha de ser llevat amb suavitat però també amb energia, amb la força de la passió que té les raons, la Raó Pràctica, del seu costat. En una ocasió anterior, seguint el blog durant l'Estiu de 2015, ja considerarem, segons la perspectiva de la sociòloga xilena Eva Illoiz, que l'amor, davant el descrèdit de l'Amor Romàntic, sols podia ser possible convertit en una acció-reacció irònica. Aquesta ironia manllevava la passió, sens dubte, però era realista, en un context, el de l'Amor Postmodern, on regna la substitució de l'objecte d'Amor, en sèrie, donat que l'emparellament vé sempre en la direcció de la monogàmia serial. Calia un trencament d'aquesta falsa monogàmia per un nou amor platònic? Tenia raó Stendhal quan explicava que ja en les primeres  fases de l'enamorament vé incorporat el desencís? (Continuarà)