divendres, 27 de novembre del 2015

la Lluna lluita.

la Lluna lluita
Per fer-se forta,
Amb llum taronja.
Emergirà hiperbòrea.
El fanal serà el cami..
A la fi el desti mourà el cel.
Ple de la dolçor que tempestes
Sallunyen
Torn

dijous, 26 de novembre del 2015

Amor i Ironía XIX. Emma Bovary i l'amor objecte de repressió, segons Flaubert.

"Las ambiciones por las que Emma peca y muere son aquellas que la moral y la religión occidentales han combatido más bárbaramente a lo largo de la historia. Emma quiere gozar, no se resigna a reprimir en sí esa profunda exigencia sensual que Charles no puede satisfacer porque ni sabe que existe. Y quiere además rodear su vida de elementos superfluos y gratos, la elegancia, el refinamiento, materializar en objetos el apetito de belleza que han hecho brotar de ella su imaginación, su sensibilidad, sus lecturas."
Emma Bovary Gustave Flaubert Cap VI.

dimecres, 25 de novembre del 2015

Coneixement i Malaltia.

Thomas  Mann recorda Nietzsche i Freud com dos exemples d'acces al coneixement del. ser humà per la Malaltia.Definint malatia com a vía privilegiada de poder saber el nostre interior, vigilant pel cos conscient. Nietzsche sap que estar sa en una societat Malalta es un contrasentit. La culpa, la mala consciencia, el ressentiment contrauen.
Els cossos, els anorreen sense pietat.
 Per Freud accedir a l'inconscient ha de ser posible narrant, verbalitzant allò amagat i reprimit.Sóls aixi es pot sanar 

dimarts, 24 de novembre del 2015

Conte de la xiqueta que no sabia escriure II.


Estel, La xiqueta que no sabia escriure, en la seua vida adulta, tenia por i vergonya
Que es pugués descobrir, Però, al cap i a la fi,quasi ningú escriu o llig a les nostres societats, amb l'excepció de les dones lectores i els xiquets i les xiquetes entre 6 i 11 anys. És cert que ens enviem millers i millers de missatges instantanis per les xarxes electròniques...però això no pot contar igual que escriure una carta o un llibre de paper. I vorem al final per què.
Estel va acudir a logopedes i psicòlegs, a mestres i psiquiatres.Però ningú no sabia que li passava. El fet és que no podia escriure.

Un cap de setmana, collint olives en el hort d son pare, i mentres dormia una siesta al sol se li va aparèixer un bruixot.Era calb i tenia uns ulls profunds com el cel del desert. El bruixot li va dir...
(Continua) el conte començà el passat 7 d'octubre.

dilluns, 23 de novembre del 2015

Aforismes sobre l'Amor.

 Ara no tinc amor

 puc estimar amb més força allò que espenta la vida:

un amor lleial i sincer.

Estimar és natural entre persones que s'atrauen. Per això,.
cal ser positius, i hauríem de recordar, que sols estimem
                                                          De debò,
Quan són capaços d'imaginar la nostra vida, amb l'absència,
Però amb l'estima tendra que vindrà a acollir-nos, en un instant,
Amb el record del perfum de la seua pell entre la nostra ànima viscuda
Amb l'altre, travessant l'espill d mirades
I la joia d'haver estat amants sense esma.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Arturo Perez Reverte i els idiotes.

Per fer-se popular arran els fets de Paris...no cal ser molt atrevit.
Es pot simplificar fins al punt que es pensa que és un assumpte
de fanatisme religiós. I no ho és. O no ho és al cent per cent.
Qui influeix sobre les ments gestiona el poder, deia Manuel Castells fa
pocs dies. Ara es tracta de gestionar el terror. I a occident els governs
ho fan molt bé. Desinfomant i manipulant.
Arran uns fets horribles es provoca confussió sobre l'origen dels
responsables i organitzadors dels crims. Qui ha estat beneficiat pels
fets que han matat i aterroritzat? Sens dubte Hafez el Asad i la seua
dictadura. Qui va estar perjudicat? Indirectament els refugiats que fugen
d'una guerra que ja dura tres anys.
Més bombes és la solució? Doncs avant, si fos tan fàcil...
No, no estem a Disneylandia, com diu Perez Reverte, estem a les portes
de la por...de l'apocalipsi...això diuen justament els fanatics. D'un costat
i de l'altre. Que no tenim aci una dreta religiosa? I una extrema dreta que
es beneficia de la por?

diumenge, 15 de novembre del 2015

·"Creus i Llunes", poema de Miquel Català

A propòsit del fanatisme i les guerres transcric aquest poema de l'últim llibre
Cavallets de Mar del poeta i amic Miquel Català.:

                                  Creus i Llunes.

històries de creus i llunes,
de sants guerres,
papes i profetes

la guerra santa, em diuen,
la vida i la mort
en mans de Déu

judicis finals
la fi del món
sang,sang.

cossos nafrats
braços tallats
colls degollats.

tant de sofriment
en nom de Déu.


diumenge, 8 de novembre del 2015

Amor i Ironia XVIII. Sexualitat i Amor.

Sexualitat i Amor.


Són nombroses les comdemnes de la sexualitat entre els filòsofs. Ja siga per influència de les religions i del puritanisme com per la desconfiança en els sentits, per part d'un racionalisme arrelat en els costums. Puritanisme i racionalisme són en el fons les sues cares de la ètica del treball, ja que la sexualitat pot entendre's com una amenaça a la cultura del treball i d'una organització social ordenada.Tanmateix es parla que vivim en una societat hedonista, farcida de continguts i missatges sexuals, cosa certa. En aquest cas entenem que la comercialització del sexe és una evidèncvia en  una societat postindustrial on les xarxes digitals   van transformant les relacions humanes. Tanmateix es conserva la matriu juevocristiana i la evolució futura d'aquesta matriu en el fons de la nostra cultura és poc previsible. Però ja  sabem, contra la opinió il.lustrada, amb la excepció de Rousseau, que és viable una societat tecnològicament desenvolupada però fonamentalista en els costums, és a dir, no sols que impedisca la diversitat dins de la sexualitat, sinò que la comdemne i castigue als infractors
en elles. La condemna del cos i dels sentits forma part de l'herència juevo-cristiana dominant, de la qual  s'esdevenen la culpa i la mala consciència per no reconèixer que som éssers capaços de gaudir del nostre cos, i del cos de la persona o persones que estimen, o senzillament pel dret a la fruïció dels nostres sentits, com a identitat de l'ésser humà. Si ens detindrem en les que en les propostes positives
en relació a la sexualitat. Entre elles, Montaigne i Nietzsche.  I, per suposat, Bataille. Que les formes de la sexualitat humana puguem anomenar-se, disfressar-se, d'amor, és ja una convenció cultural. I totes les convencions culturals es trobem en un marge de transició cap a un nou indret, que com el núvol digital,és plé d'informació i no es troba, però, en cap  lloc material.
(Continua)

diumenge, 1 de novembre del 2015

Fuster i la mort Aforismes fusterians,

"I morir deu ser deixar d'escriure"

"Al capdavall, la mort no consisteix unicament en morir-se.És morir-se i ser oblidat.
A la curta o a la llarga, oblida't".

Omar Kheyyam

"No dudes en beber y gozar del amor..
Tendrás tarde o temprano que dormir bajo tierra
Sin mujeres ni amigos.No digas esto a nadie:
La amapqola marchita no florece de nuevo",
Omar Kheyyam. 

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Fútbol ⚽

Vesprada de fútbol ⚽ il.lussió...
Els xiquets de la fonteta juguen en frontera dde les torres de serrans contra el
Atlético Turia. Ánimo fonteta!

dijous, 22 d’octubre del 2015

Gossos fent lladrucs a la Lluna.

Gossos bojos,
Per què li feu lladrucs a la Lluna?
És real o quasi ficció
Enlluernats pels déus creadors de somnis?

Em toca incandescent amb el seu disc
Com el teu cos, encara llunyà...
Tinc el presentiment de la teua pell,
Suau com la seua llum creuada per núvols nocturns.

Gossos bojos,
Per què li feu lladrucs a la Lluna?
És la vostra amiga, entresomnis,
Escampant saviesa al si de la tardor.
Les tiradores de cartes
M'envoltaren de fetilleries.
Em quedaré al teu costat, per sempre,
En un instant on els cossos
Es fan un ésser que ens envolta
Com una pradera de Posidònia.
Entre el record futur
I l'atreviment de la nostra timidesa.
Ara els gossos ja no fan lladrucs,
Hi són tranquils
La lluna batega...

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Amor i Ironia XVII. El Bes II.

Hi ha de besades amb màgia, besos de mort, besades de pare, de mare. Besos
Nutricionals.
Existeix la llegenda que les prostitutes no besen als seus clients, ja que
El sexe és pot comprar, l'Amor no però.
Tots són capaços de recordar el primer bes. La seua textura, el paisatge
Que envoltava la iniciació dels afectes. És clar que parlem dels besos a la galta
Als llavis. Un bes al front pot significar sanació...o autoritat.
Besar el sexe pot significar l'inici d'una gran amistat...amb totes les
Precaucions necessàries que impliquen barrejar sexe i amistat. La convenció
Social anima a separar-les dins dels limits de la monogàmia serial.
Les normes
Socials, no escrites però marcades per la tradició i la educació, impossen barreres
Per una necessària productivitat. La joia de viure demanda poder fer l'amor quan
Neix el desig, o sense barreres no serien més que animals sense cultura i la no
Existència de limits pot ser  ens arrossegaria cap a la violència.
Ens continua avergonyint veure petonejar-se una parella al carrer. Ens fa vergonya
Dir que tenim vergonya. Som tan tolerants...En el fons necessitem la repressió per
Justificar la manca d'acció: com eixes parelles que ja no s'estimen i s'avorreixen
Mirant la TV els programes i debats de la Sexta. Ja no es besen. Mai. De la fidelitat, però, parlarem en altre
Capítol.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Amor i Ironia XVI. El bes.

Besar-se és la forma més natural d'expressar afectes. No hi hauria altra forma d'estimar tan directa com sincera d'expressar-se en el amor. Tanmateix aquesta aseveració no és exacta. Hi ha cultures humanes on no hi ha bes. El cas més conegut és el dels inuits que es freguen el nas com a signe més intim d'amor. La qual cosa nega la universalitat d'aquest gest.
Històricament la cosa ha evolucionat  de la prohibició de besar a la simple indiferència.

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Conte de la xiqueta que no sabia escriure.

                                       


    LA XIQUETA QUE NO SABIA ESCRIURE












Hi havia una volta en un país "modern" una xiqueta que no sabia escriure. Quan va arribar a ser major d'edat tenia prou, prou...dificultats per escriure, tants entrebancs que semblava que quan ho intentava es posara a quequejar. Quan algú descobria la seua manca d'escriptura no es burlava sinò que sentia llàstima com senten llàstima tot el qui sap que a molts, molts països del món les xiquetes no saben escriure ja que no poden anar a l'escola. Sols van els xiquets, i no tots.
Aquesta xiqueta, que es deia Estel, deia, quan ja era major, que sols li passava allò de no poder escriure quan tenia por. I és que havia passat molta por a l'escola. Quan era xiqueta anava amb unes faldetes curtes i tenia unes cames llargues. Tenia uns ulls bonics i un nas llarg. Estel, però no sabia parlar castellà, cosa que en una època no molt llunyana era castigat amb burles i els mestres la posaven contra la paret i la tancaven a l'aula mentres la resta, fins i tot els més soques, eixien al pati a jugar. A voltes es pujaven a la finestra i la veien tancada como un ocellet fredolic. I es burlaven diguent-li: "mira que ets de poble", frase molt estranya ja que ells mateixos eren de poble, del mateix poble d'on venia la xiqueta que no sabia escriure o dels pobles del voltant.
(Continuarà)

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Amor i ironia XV:: Laberint i fortuna.Juan de Mena.

 Segons el poeta Juan de Mena, del segle XV renaixentista, hi ha una clara
Relació entre laberint i fortuna, per expressar desordre i confussió::
Mas bien acatada tu varia mudanza,
Por ley te gobiernan,maguer discrepante
Que tu firmeza es no ser constante,
Tu tempoeramento es distemperanza,
Tu màs cierta orden es desordenanza,
Tu conformidad es no ser conforme,
Tu desesperas a toda esperanza,
y entre amor i laberint? Essent el cabdell la solució,
Hi ha cabdells dAriadna per a lAmor?

dissabte, 3 d’octubre del 2015

La tardor espera les oronetes.

La tardor espera les oronetes,
Per què? Ens fan esperar i fa calor africà.

Encara son a l'àfrica oriental
Badant l'espera som mentres al nord fa bonança
I l'esperança és q vinguen prompte amb romer al bec
I el desig de benaurança als seus xiulets.

dimecres, 30 de setembre del 2015

Amor i Ironia XIV: Amor Còsmic i David Hawkins.

L'amor cura.transforma la vida, segons David Hawkins,no es tracta de l'Amor romàntic, no es tracta d'una relació, ja que és una petita part de la vida humana. El romanticisme, l'amor personal, sols és una petita part de les formes d'amor presents a la nostra vida: l'amor als nostres animals, a la llibertat, a la iniciativa grupal, l'amor com a lleialtat...fa augmentar els sentits positius,de tots els que ens envoltem també. L'Amor és capaç de sanar, i si, com ha de ser, és incondicional, no hi ha expectatives ni traïcions amagades. Hawkins, pioner de l'estudi de la consciència, és autor, junt a altres psicòlegs i persones procedents de diferents àrees professionals, és la persona que més ha pogut influïr en el anomenat Curs de Miracles,veritable reprogramació de les nostres emocions per a la vida amb una projecció de canvi interior, com a eina de transformació espiritual. En successives entrades, on intentarem un bon enllaç amb altres experiències i eines ja siguen religioses o no, realitzarem una crítica constructiva d'aquestes idees. És Hawkins un il.luminat més de la new age amb influències  orientalistes? Aquesta veritable reprogramació, no sembla un "rentat de cervell"? On és la posició politica quan arriba a dir que fins i tot "hauriem d'estimar" Adolf Hitler? Ja em parlem.





dissabte, 26 de setembre del 2015

Chantal Maillard: Todo es vacío, pero la nuez...que bien sabe!

Chantal Maillard, es mi poeta favorita en español.. Es concisa y golpea de una forma tan filosófica pero a la vez, desnuda de abalorios. Como si careciese de pudor, desde una óptica que acepta el dolor y la oscuridad, pero también afirmación de vida.


Caminar aventando el miedo
Sin apenas pasado entre alas.


Labios hinchados. Al envés del lápiz
        El frescor del grafito.


La mente como una mosca incordiante.
                     Manotazo.



Estos tres ejemplos de aforismos de poesia pura, me dejan encajado entre la razón de lo cognitivo y la desazón de un sentimiento capaz de ver la realidad con ojos sin concesiones. Pertenecen a su última obra La herida en la lengua (2015), obra cortante y sincera.

divendres, 25 de setembre del 2015

Amor i Ironia XV: Walter Benjamin i Karl Kraus: Vida literària i prostitució.

"La literatura es existir bajo el signo del espiritu, como la prostitución es vivir bajo el signo del puro sexo" assenyala Walter Benjamin a propòsit de Karl Kraus, i ara no direm allò de "periodista i escriptor" de Karl Kraus ja que irritariem, amb tota la raó a Quim Monzó. Benjamin diu de Kraus q "la prostitución es una forma natural y no una creación social de la sexualidad" i
a continuació passa a criticar les implicacions teòriques d'aquesta posició per a la qüestió clàssica Natura-Cultura. El problema de les relacions Natura-Cultura, amb una visió temperada i certa, ha de configurar una eina tradicional de la Filosofia amb el nostre entorn nou de sentiments: la critica amb l'experiència. Les afirmacions de Walter Benjamin són a Programa de Filosofia futura. El concepte de aura en Walter Benjamin serà un dels indicis del senderi que hem de marcar-nos per trobar una resposta a la qüestió proposada: quin és el futur de les relacions amoroses en la nostra societat digital?

diumenge, 20 de setembre del 2015

cor intel,ligent

Citat per Julio Cortázar a Ultimo Round (1974)

LA inteligencia camina màs que el corazón,
pero no va tan lejos Proverbio chino,

dijous, 17 de setembre del 2015

Amor i Ironia XIII.Kafka i l'Amor de Pare.

Encara que l'objectiu del nostre estudi és el dolç i agre territori de les relacions amoroses entre "iguals" i els possibles futurs és clar a ulls clars que el vincle amb el pare i la mare és un factor cabdal. En la seua obra Carta al pare (1919 Kafka recorda amb amargura i de forma nitida diversos fets q conmocionaren la seua infantessa i marcaren la seua vida. En aquest cas es refereix a la ironia com a forma de càstig: Et mereixia una especial confiança; de fet, era la que millor s'adeia amb la teua superioritat sobre mi. Les teues admonicions solien pendre aquesta forma: 'no podries fer-ho aixi o aixà? Pot ser es demanar-te mAssa?...i cadascuna d'aquestes preguntes anava acomoanyada d'un riure i una cara maliciosos"_
F.Kafka Carta al pare Traducció de Herke von Leuwik.Germania 1995.
Per cert, lA carta mAi va estar lliurada a Hermann Kafka, pare de Franz Kafka..




dimarts, 15 de setembre del 2015

Nietzsche i el Minotaure.

Nietzsche, en Más allá del Bien y del Mal (1885) assenyala: " Es cosa de muy pocos ser independiente. Y quien intenta serlo sin tener una necesidad , aunque tenga todo el derecho
a ello demuestra que, probablemente, no es sólo fuerte sino temerario hasta el exceso. Se introduce
en un laberinto, multiplica por mil los peligros que ya la vida trae consigo de por sí; de éstos no es
el menor el que nadie vea con sus ojos cómo y en dónde él mismo se extravía, se aisla y es despedazado trozo a trozo por un Minotauro cualquiera de las cavernas de la conciencia (...)"
Parágrafo 29.
Trad. de Andrés Sanchez Pascual.

dissabte, 12 de setembre del 2015

Borges i el monstre del laberint.

"Si mi oído alcanzara todos los rumores del mundo, yo percibiría sus pasos.
Ojalá me lleve a un un lugar con menos galerías y menos puertas. ¿Cómo será
mi redentor?, me pregunto. ¿Será un toro o un hombre ¿Será tal vez un toro
con cara de hombre ¿O será como yo?
El sol de la mañana reverberó en la espada de bronce.
Ya no quedaba ni un vestigio de sangre.


-¿Lo  creerás, Ariadna? -dijo Teseo- El minotauro apenas se defendió."


J-L.Borges "La casa de Asterión" en El Aleph (1949)

divendres, 11 de setembre del 2015

Amor i Ironia XII: Teresa de Jesús.

Amor i Ironia XII: Teresa de Jesús.
La nostra cultura, o les seues arrels, són les de la cultura juevo-cristiana.
Gran part dels nostres sentiments sobre l'Amor i l'Enamorament estan
dibuixats per aquest eix greco-jueu. Amb la incorporaciò del paulisme i de
l'agustinisme la doctrina cristiana adopta la forma problemàtica del dualisme
ment-cos que forma part de la cultura occidental.
Un exemple de manifestació del conflicte Fisic-Psiquic en les relacions amoroses
el tenim en la manifestació de l'Amor divì com a forma superior de relació
amorosa. El misticisme conectaria ment-cos i l'èxtasi diví expressa el nostre Amor
de forma harmoniosa amb la nostra ànima. Assenyala Teresa de Jesús: Aunque en esto
de deseos siempre los tuve grandes, más procuraba esto que he dicho, tener oracion,
más vivir a mi placer. Creo que si hubiera quien me sacara a volar más, me hubiera
puesto en que estos deseos fueran con obra;mas hay por nuestros pecados, tan pocos,
tan contados, que no tengan discreción demasiada en este caso, que creo que es harta
causa, para los que comienzan no vayan más presto a gran perfección;porque el
Señor nunca falta ni queda por él; nosotros somos los faltos y miserables.

dijous, 10 de setembre del 2015

Amor i Ironia.Aforismes.

Va quedar tan enlluernat per la seua hermosura
que oblidà que la pluja era la causant d'un amor
inmortal i per tant amb data de caducitat.