La protagonista, una monja d clausura i òrfena viu la història
amb la naturalitat
de la innocència mai perduda. Els matissos grissencs
d'un film cristià en blanc i negre son tan hermosos com
la cabellera amagada pèl-roja. Quan ella sent "Naima" per
primera volta amb la seua vida sembla q l'encaustrament
s'acabaria...però
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada