diumenge, 8 de febrer del 2015

Tristesa amagada.

A les envistes del territori que amaga la meua tristesa
el cos fugaç tremolant pel fred al meu cor
he hagut de prendre una presa d posició:
d'enlairar-me amb destí desconegut.
No estic fugint de res excepte d mi mateix.
Ara per fi albire la fi d tots els somnis,
i puc mantindre el teu esguard
amb l'expectativa de ser el que sóc:
un personatge sensible a la bellesa
i trencat per la possibilitat de l'errada en estimar.
Ara per fi soc lliure.