El misteri del Minotaure es torna a estrènyer

Aquest conte és continuació de dies anteriors

VI
De nou, sobtadament es va girar un enrenou que va interrompre
la paraula de l'extranya figura. Una munió d'ocells rapinyaires
van aterrar a la pedra cridant i raucant com si no foren aus sinò
amfibis amb plomes i de mala casta. El Minotaure va reaccionar
amb al principi amb crits i advertiments per fer fora els incòmodes
i pudents rapunyaires però a més a més, al no poder amb ells
va haver de traure el seu bram característic.
Els ocells de mal averany, tanmateix, van romandre inmòvils i ara en silenci.
Quan el més gran d'ells va pronunciar amb veu suau i llengua semítica les següents paraules:
La Dama que apareix en aquest racó del bosc té mala lluna
i un tatutatge que és més a prop de la mort que de la vida, estàs avisat i
dit això la dotzena de ocells que romanien al cim de la pedra s'enlairaren
i desaparegueren en un bosc que ja s'havia tornat fosc.
La figura que s'estava callada com una estàtua de sal va acostar-se
al Minotaure que restava bocabadat. Una llàgrima li regalimava per la galta esquerra
i va acostar els seus petits llavis als llavis del monstre Minotaure
(Continuarà)