dissabte, 30 de gener del 2016

A la mujer del mar

Arribà una veu,
Lletrejada amb tempteig
I sense



             Espai.


Per arribar a les teues abraçades
Vaig creuar un oceà de dubtes.

Per estimarte vaig buscar el teu esguard
Sense deixar de cantar l'aurora de les nits


Sent no poder estar al teu costat.
Mai serà tard però,
Si les besades que anuncien
La teua mirada d'àngel
De tristessa passada,
Van a creuar-se en un
Hola! Per fi! que ens sacseja
De tots els insonmes profunds.

Ara note els teus batecs
Al damunt sobre el teu ventre càlid
I note la teua respiració pausada tranquila.

Soc feliç i tinc el somriure feliç
Al bell mig de la platja i els ocells
Cantant el teu nom:
Dona del mar...color cel...pell suau
Com les eixides del sol allargant-se
A l' estiu que ens escolta.

Pau Larren.