L'escriptor Michel Tournier va morir a París fa el passat 18 de gener. En las seua memòria vull transcriure quatre línies, en homenatge a la seua figura.
El seu discurs mantenia certes fidelitats filosòfiques, ja que la seua narrativa tenía un rerafons i unes referències precises. Amb una ambientació sensorial i unes metàfores tranquiles i apassionades alhora, es va fer famós per la seua revisió del mite de Robinson, a la novel.la Viernes o los limbos del Pacífico (1970), publicat a Espanya amb molt de retard, amb la lluita del mite de l'individu per farcir la seua soledat amb un ordre inestable però amb la decisió d'una voluntat ferma per sobreviure. Amb la lluita contra la naturalesa, on prompte s'acosta amb certa harmonia amb una qüestió clau: necessita Robinsón una Ètica? La resposta afirmativa a aquesta pregunta esdevé la construcció d'una moral sobre el consum i la creació, el dictamen d'unes lleis que han d'acollir la soledat amb la sorpresa futura del repte de l'amistat amb l'única companyia estable: el seu gos Tenn, i després amb Divendres. Aquesta Ètica esta dissenyada amb els fonaments de la Bíblia i el seu quadern de Bitàcora, és a dir, a base cultural i l'itinerari personal.
Amb Divendres esdevindrà el repte de la convivència cultural, entre el domini i la igualació de l'amistat, l'Ètica ha de ser una Ètica compartida. Gilles Deleuze comentarà Michel Tournier, contrastant-lo amb Sartre i Levinas, tenint present el misteri de l'altre. Per Deleuze sols hi ha Ètica, com per Robinson, d'una banda, per la destrucció foradament d'allò establert, i per l'altra banda, allò que existeix abans del Jo, que està preestablert.
Aquest doble moviment es lliga a l'obra de Tournier amb la necessitat del mite, com a referent simbòlic front al caos. A Gaston Bachelard li va dedicar un llibre, i el considera a més a més com un dels seus mestres, entenent que la seqüència dels ordres del foc-aigua-terra-aire poden substituir de forma més pràctica les marrades de la Psicoanàlisi.
El seu discurs mantenia certes fidelitats filosòfiques, ja que la seua narrativa tenía un rerafons i unes referències precises. Amb una ambientació sensorial i unes metàfores tranquiles i apassionades alhora, es va fer famós per la seua revisió del mite de Robinson, a la novel.la Viernes o los limbos del Pacífico (1970), publicat a Espanya amb molt de retard, amb la lluita del mite de l'individu per farcir la seua soledat amb un ordre inestable però amb la decisió d'una voluntat ferma per sobreviure. Amb la lluita contra la naturalesa, on prompte s'acosta amb certa harmonia amb una qüestió clau: necessita Robinsón una Ètica? La resposta afirmativa a aquesta pregunta esdevé la construcció d'una moral sobre el consum i la creació, el dictamen d'unes lleis que han d'acollir la soledat amb la sorpresa futura del repte de l'amistat amb l'única companyia estable: el seu gos Tenn, i després amb Divendres. Aquesta Ètica esta dissenyada amb els fonaments de la Bíblia i el seu quadern de Bitàcora, és a dir, a base cultural i l'itinerari personal.
Amb Divendres esdevindrà el repte de la convivència cultural, entre el domini i la igualació de l'amistat, l'Ètica ha de ser una Ètica compartida. Gilles Deleuze comentarà Michel Tournier, contrastant-lo amb Sartre i Levinas, tenint present el misteri de l'altre. Per Deleuze sols hi ha Ètica, com per Robinson, d'una banda, per la destrucció foradament d'allò establert, i per l'altra banda, allò que existeix abans del Jo, que està preestablert.
Aquest doble moviment es lliga a l'obra de Tournier amb la necessitat del mite, com a referent simbòlic front al caos. A Gaston Bachelard li va dedicar un llibre, i el considera a més a més com un dels seus mestres, entenent que la seqüència dels ordres del foc-aigua-terra-aire poden substituir de forma més pràctica les marrades de la Psicoanàlisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada