El `profeta Daniel gemegava entre somnis. Somnià amb Yavhé, preguntant-se que li`passava pel cap abans de la creació de l'Univers. Després va pendre un cafè i va sortir a passejar. Yavhé, mentrestant, va desemperint-se i va decidir afaitar-se la barba que duia tota la última eternitat. Vagarejava entre corrents d'aire i núvols cabrejats. Aleshores va decidir crear el Món. Per que ho habitaren les bèsties. I li donarem llum els estels. Va crear les roques i el ví .Les olives i la mar. La resaca i els polls, I la música i la filosofia. I, per últim, va crear els somnis que tindrien els humans. Per tindre memòria dels dies i les nits que espenten el destí. I en eixe precís instant Yavhé va despertar. Per acostar-se al profeta Daniel que dormia de bocaterrosa al seu costat. Daniel li va somriure al vore`l acabat d'afaitar. El va abraçar i li va dir a cau d'orella: he somniat que creaves el Món. No sé si va ser un somni, el cas però estem aquí. Sonmien i respirem vida. I en aquest instant, remugant, el profeta Daniel despertà del somni.
Publicat com a Epíleg per Joan Pau Cimarro a El origen de los sueños. Un análisis transgeneracional de Marian Roig editat per Instituto IASE. València 2015.
Publicat com a Epíleg per Joan Pau Cimarro a El origen de los sueños. Un análisis transgeneracional de Marian Roig editat per Instituto IASE. València 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada