A El cant de la dansa, en la segona part d'Així parlà Zaratustra , Nietzsche narra com Zaratustra, passejant pel bosc, es troba en una clariana amb un grup de dones joves dançant. Ell voldria, com un petit Dionís, dançar ja que té un cert impuls on ho desitja fer...però la seua saviesa el té bloquejat...hem de tindre present que qui vol ballar no reflexiona sobre la dança. Les dones que ballen es senten observades per Zaratustra i eixa proximitat les fa sentir incòmodes i reaccionen amb burles a les afirmacions sobre la saviesa com, quan afirma la mirem entre vels i provem d'atrapar-la amb xarxes. Quan finalment les dones acaben de dançar i se'n anaren Zaratustra entristí, demanà perdó per la seua tristesa i reiterà les qüestions relatives al sentit de la vida, mirant al seu voltant el bosc humit i fred, Per què? Per a què? Amb què? Cap on? On? Com?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada